Antoni Abad, president de la patronal egarenca Cecot, espera que la taula de diàleg que s’ha de formar entre el Govern de la Generalitat i Govern de l’Estat "doni molt joc" per avançar en assumptes de competitivitat econòmica i finançament. En la tradicional trobada amb els mitjans de comunicació amb motiu de l’inici de l’any, Abad va manifestar que ha "arribat el moment de què es tranquil·litzi la política" i de treballar "de debò" pel creixement. El màxim responsable de Cecot no va voler parlar de "desacceleració" i sí de "moderació" en la marxa de l’economia i va augurar que el 2020 el PIB avançarà en els mateixos termes de l’any passat. En aquest sentit, va esmentar els pronòstics de la majoria d’analistes que veuen un creixement de l’1,5% per les economies avançades, un 4,1% per les emergents i un 2,5% en l’àmbit mundial.
"És bo que la política faci política, que hi hagi reconeixement entre les parts i voluntat de diàleg, negociacions i acords", va afegir Abad, que va reiterar, com ja va fer dies enrere, que "preferim tenir Govern i Gobierno" i "també pressupostos". Però va deixar caure alguns dubtes sobre el nou govern de coalició a l’Estat, en el sentit que es pugui potenciar una "línia de treball poc realista per afavorir el creixement i el suport a l’activitat empresarial. Aquí hi ha un punt de dubte, va reconèixer. En matèria pressupostària, també va parlar de Catalunya. El president de Cecot va recordar que a Catalunya es paguen més impostos que a altres territoris de l’Estat. "No ens agraden els nous tipus impositius", i a més va insistir en el fet que els impostos de "patrimoni i successions no tenen cap sentit". Però va matisar que aquesta major pressió fiscal és conseqüència de la "falta d’un "correcte" finançament dels comptes generals de la Generalitat. "Tenim un finançament insuficient i discriminatori des de fa dècades". En aquest sentit, va recordar que en el període 2016-.2018, van quedar 2200 milions per executar del pressupost del Govern central a Catalunya, que se’n podrien incloure en els "pressupostos de la Generalitat de 2020."En matèria de dèficit fiscal, també va incidir en què les grans corporacions, gràcies a "pactes internacionals", paguen menys impostos, mentre la resta està abonada al "25%". En aquest sentit, va afegir que "alguna cosa hem de fer".
Cecot es marca com a línia de treball per a 2020 donar suport al sector industrial en la transició energètica, en el marc de les mesures de l’índex ODS d’emergència climàtica i continuar lluitant contra la manca d’inversió en infraestructures. "L’acumulat d’incompliments en inversió en infraestructures, que comporten pèrdua de competitivitat en vena, la podríem judicialitzar. Des de fa dècades, està perjudicant els interessos dels catalans. Però donarem una oportunitat a la negociació".
La connexió amb l’aeroport
Abad va explicar que la plataforma FEM Vallès és la interlocutora amb el Govern i mantenen una relació "totalment oberta" pel que fa a la connexió ferroviària amb l’Aeroport de Barcelona, després que la Generalitat anunciés que havia encarregat a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) l’explotació d’aquest servei, i va apostar pel projecte més raonable, quant a inversió i retorn.
El president de Cecot va remarcar que "una molt bona solució ha d’afectar positivament la comarca del Bages", en al·lusió a la proposta llançada per diversos municipis del Vallès, que han reivindicat aprofitar la línia de Rodalies R4 per a enllaçar amb les instal·lacions aeroportuàries.
Durant la seva intervenció, entre altres qüestions, es va referir al marc laboral. Va assegurar que l’actual marc està pensat per les empreses cotitzades o molt grans i no per les pimes, que són més del 90% del teixit empresarial. "Aquest marc laboral no encaixa", va dir Abad, que aposta per un entorn de major flexibilitat per a les pimes i també més seguretat per als treballadors (el concepte defensat des de fa any per Cecot de "flexiseguretat"). Sobre el mercat laboral també va abordar altres aspectes.
En primer lloc, la dualitat existent entre una taxa elevada d’atur i la manca de perfils professionals per cobrir llocs de feina. En aquest sentit, va apuntar la necessitat de crear un índex d’ocupabilitat que sigui "més proper a la realitat de les empreses". També va posar èmfasis en la necessitat de potenciar la negociació col·lectiva, minvada arran de les darreres reformes laborals, i va assegurar que el nou salari mínim interprofessional, de 900 euros, ha tingut un impacte limitat a les empreses perquè "gairebé tots els convenis superen els 900 euros, encara que alguns no", va dir. Va negar que les empreses estiguin fent expedients de regulació d’ocupació (ERO) preventius davant possibles canvis de les normes laborals. "No ens dediquem a això. Més del 90% d’empreses són pimes, on més que relaciones laboral hi ha relacions personals". David Garrofè, secretari general de Cecot, va recordar que davant de l’augment dels ERO, els agents socials de la comarca han reaccionat per prendre mesures per minimitzar el seu impacte. "A diferència de la crisi anterior, en aquest sentit, sí que estem fem feina preventiva", va dir. Davant d’un possible canvi de la darrera reforma laboral, Cecot optarà per la negociació i "no defensarem l’immobilisme; avançarem en la idea de flexibilitat amb seguretat". Garrofè va afegir que encara hi ha aspectes de la darrera reforma laboral que estan per desenvolupar. És el cas del contracte de formació per al jovent que vol lluitar contra l’alt índex d’abandonament escolar. El secretari general de Cecot va insistir, com havia fet Abad, en la necessitat de donar més joc a la negociació col·lectiva però va reconèixer que preocupa que es pugui tornar a imposar la ultra activitat dels convenis col·lectius, una mesura que va ser molt ben rebuda pels empresaris en el seu moment.
Antoni Abad va advertir de la "pandèmia silenciosa" que suposa l’absentisme laboral a Espanya i que l’any passat va suposar "85 mil milions d’euros de costos directes i indirectes". Antoni Abad va qualificar aquesta situació de "problema social gravíssim".
