Simplificar el procés per accedir a una prestació, descarregar de feina els equips bàsics d’atenció social primària i alleugerir les llistes d’espera. És el triple objectiu del nou projecte de la regidoria de Serveis Socials, que prepara l’apertura d’una oficina de prestacions econòmiques, una finestra única que centralitzi aquest tipus d’ajudes.
El projecte segueix el model de Bilbao, on el servei es va posar en marxa l’any 2005. A la ciutat basca l’oficina gestiona les ajudes a l’emergència social i les prestacions periòdiques, en resposta a desnonaments, subministres o sobrevingudes. El servei ha permès alliberar els Serveis Socials de 10 mil visites anuals.
També calca l’experiència de Barcelona, on des de 2017 funciona una Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques. La finestra única ha simplificat els processos administratius inherents a l’àrea de Drets Socials. Només durant 2019 va atendre al voltant de 15 mil persones.
Expulsats pel sistema
A l’oficina de prestacions econòmiques de Terrassa es resoldria la tramitació dels usuaris que no requereixen un acompanyament i un seguiment específic dels professionals socials. “Són persones i famílies que per raons econòmiques necessiten un ajut puntual pel lloguer, la hipoteca, els subministres o el menjar”, explica el tinent d’alcalde de Drets Socials Noel Duque. “El sistema els expulsa i no poden fer front a les despeses ordinàries, però són perfils que tenen bons hàbits. Que responen i que el que necessiten és un ajut puntual”.
Serveis Socials vol començar a implantar el projecte amb una prova pilot a un barri de la ciutat. “Volem treballar amb els equips de la zona -comenta el regidor- detectar els perfils i començar a caminar. Intentarem arrencar durant el primer semestre de 2020”.
Com a la resta de casos que arriben als dispositius socials, els usuaris de la nova oficina de prestacions econòmiques passaran per la primera cita amb els serveis socials, que després d’estudiar el cas determinaran si la persona necessita un ajut econòmic o bé requereix un pla exhaustiu de treball i/o acompanyament.
Requeriments
Si es determina que només requereix la prestació econòmica, l’usuari es derivarà a l’oficina de prestacions, on es tramitarà l’expedient de manera àgil i “sense necessitat d’una segona entrevista”.
El procediment alliberarà els serveis socials d’un volum important de feina tan assistencial com en l’àmbit de la tramitació. L’any passat, el servei va atendre més de 41 mil usuaris i les llistes d’espera van superar el mes i mig. La demanda no ha parat de créixer durant els anys de recuperació de l’econòmica. Entre 2016 i 2018 s’han atès 3.500 persones més.
“La demanda s’ha duplicat per què a la pobresa estructural s’ha incorporat un volum de persones que han perdut la casa i la feina -comenta Duque-, o bé que treballen i continuen sent pobres. El sistema els exclou”.
Als dispositius socials de la ciutat estan tornant des de fa uns mesos persones i famílies que van necessitar ajuda durant els anys durs de la crisi i que després, amb la recuperació de l’economia, van normalitzar la seva situació. Alguns d’aquests han tornat a perdre la feina o malviuen amb sous precaris. Desesperats, tornen a tocar la porta dels serveis socials.
L’any 2018, al servei bàsic d’atenció social primària es va superar el llindar de les 40 mil persones ateses. En concret 41,749, un 19,08 per cent de la població, pràcticament un de cada cinc terrassencs.
Per franges d’edat, els col·lectius amb més pes als indicadors són els infants de 0 a 14 anys (9.122) i els majors de 85 anys (5.233).
Pel que fa a les atencions a l’emergència, es va donar resposta a 1.045 peticions. Durant l’exercici 2018 es van atorgar des del servei bàsic d’atenció primària 759 ajuts a l’habitatge, en forma de suport al lloguer majoritàriament; 61 ajuts per pagar el rebut de l’aigua; 155 pels deutes d’electricitat; 70 pel gas i 1.035 ajudes a la subsistència. Per despeses de farmàcia 470 i 490 per ajuts als desplaçaments. En total, els serveis socials van donar 4.906 ajuts d’urgència social, que van significar una partida econòmica d’1,2 milions d’euros.
