Els ànims estan caldejats a la vegada que hi ha certa desolació. Els treballadors interins de l’Ajuntament de Terrassa volen deixar de ser-ho. Molts d’ells fa dècades que acumulen treballs temporals, se senten agreujats respecte dels seus companys i volen que el Consistori regularitzi la seva situació. Adverteixen que està a punt de veure la llum una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que podria obligar les administracions públiques a incorporar com a personal fix els treballadors temporals amb més de tres anys d’antiguitat.
Juan Martínez Cano és un dels afectats. Fa 17 anys que treballa en el departament d’Informàtica de l’Ajuntament. Ha superat quatre oposicions, però continua com a interí. Ja ha dit prou. Ell i uns quants companys més han denunciat l’Ajuntament perquè compleixi amb la directiva europea de 1999 que lluitava contra la temporalitat en la feina, però que la legislació espanyola no ha adaptat. Ara, aquest assumpte ha arribat fins al TJUE, que està pendent d’emetre una resolució que podria sacsejar les finances municipals si obliga l’Ajuntament a incorporar com a fixes el personal interí o bé a indemnitzar-los. Aquesta situació d’interinatge afecta gairebé a 300 treballadors, és a dir, al 15% del personal municipal, format ara per 2 mil persones. No és un problema exclusiu del consistori egarenc. Es calcula que a Espanya hi ha 800 mil interins, la majoria en les administracions municipals.
Els interins tenen moltes esperances posades en la resolució europea, tot i que també tenen por que obri la porta a donar indemnitzacions i alguns, doncs, perdin la feina. De fet, els treballadors consideren que l’Ajuntament ja podria oferir-los solucions sense necessitat d’esperar a la sentència. Proposen, per exemple, un concurs de mèrits, on es valora l’antiguitat en el lloc de feina i la formació del treballador. "Seria la millor solució per tal de consolidar aquests llocs de feina", comenta Martínez.
Aturar les oposicions
Més enllà d’aquestes opcions, que en principi l’Ajuntament no contempla, els interins reclamen paralitzar les oposicions convocades fins que hi hagi una resolució. Expliquen que arran de la crisi i les mesures d’austeritat, el Govern Central va prohibir el 2010 la convocatòria d’oposicions, llevat de determinats casos d’emergència, en sectors com policia o personal de serveis socials. Aquesta situació va engreixar encara més el personal interí dels ajuntaments. Després de rebre un toc d’atenció d’Europa davant l’alta temporalita que hi ha a Espanya, els interins es queixen que el Govern de l’Estat vol treure ràpidament concursos d’oferta pública d’ocupació per evitar una possible sanció. Això els perjudica.
"Si no volen regularitzar tothom qui faci més de tres anys que està com a temporal, que ho facin amb els que porten encara més temps o que, com a mínim, aturin les oposicions que han convocat", reclama Martínez.
L’alta participació que es preveu en aquests concursos, després de tants anys sense cap convocatòria, resta possibilitats als interins que han ocupat els llocs de treball que ara es convoquen. La situació personal d’aquests treballadors, que ja van realitzar un procés selectiu per poder accedir a la seva feina a l’Administració, no és la més propícia per preparar unes oposicions. "La majoria de nosaltres ja no som joves amb molt de temps lliure. Tenim fills o altres responsabilitats familiars que ens impedeixen preparar-nos com cal", relata Martínez.
Els greuges de la precarietat
Els treballadors temporals acusen l’Ajuntament d’haver-se beneficiat i haver abusat d’aquesta figura durant molt de temps, i per això reclamen que s’involucri en trobar una solució. Asseguren que han patit greuges durant molts anys, comparat amb la situació laboral dels seus companys funcionaris o els que són personal laboral fix. Per exemple, els interins no poden promocionar, per tant, no han pogut desenvolupar una carrera professional dins l’Administració. Tampoc no tenen dret a sol·licitar excedències, fins fa uns anys no podien cobrar triennis i, encara avui, hi ha companys que per la mateixa feina cobren menys que els treballadors fixos.
De forma indirecta, remarquen que la temporalitat dels seus llocs de feina els ha perjudicat en accions tan quotidianes com demanar una hipoteca o planificar la seva vida familiar.
És per tot això que apel·len a la responsabilitat de l’Ajuntament per solucionar aquestes situacions en tant que ha permès que tasques sostingudes durant dècades les estiguin desenvolupant personal a força de concatenar contractes temporals.
