Els canvis introduïts a la recollida neumàtica pel bipartit no han comptat amb el suport de l’oposició. Els tres grups, PSC, Cs i JxT, van votar-hi en contra d’aquest topall al creixement residencial de Terrassa. Aquestes tres formacions ja van coincidir a principis d’any en suprimir la neumàtica a tota la ciutat.
L’anterior regidor d’Urbanisme, Marc Armengol, assegura que la modificació introduïda ara "no té sentit". "Hi ha informes tècnics molt contundents que deixen clar que la recollida neumàtica és un sistema passat i que no compleix els requisits de sostenibilitat", assenyala. El percentatge de recollida selectiva que s’aconsegueix amb aquest sistema (que consisteix a col·locar dins dels edificis unes bústies per a cada tipus de residu) està al voltant del 30% o 40%, "molt similar al que tenim amb el sistema convencional" de contenidors al carrer, insisteix Armengol.
El regidor socialista assegura que el cost d’instal·lar la neumàtica és de "4 o 5 milions per a cada sector residencial, i no se sap si mai es podrà posar en marxa". Armengol recorda la planta per tractar la recollida neumàtica que hi ha a Torre-sana, però que mai ha entrat en funcionament.
Des de Cs, Javier González, també coincideix en què "mantenir aquesta càrrega urbanística impedirà o alentirà que es desenvolupin futurs barris com Can Colomer". El regidor creu que la mesura "suposa un endarreriment" i acusa el govern de "retardar la inversió de determinats promotors interessats a impulsar alguns d’aquests sectors". Per González, el pitjor és que "als sectors on s’ha decidit mantenir la càrrega urbanística, el govern sap que no hi haurà neumàtica mai" perquè "només serà rendible si hi ha una ocupació total, i això no passarà abans de 15 anys, com a mínim".
Tampoc Miquel Sàmper, de JxT, està d’acord amb la modificació del govern. "Els informes conclouen que la recollida neumàtica és una càrrega insuportable pel desenvolupament dels sectors de creixement. Als promotors no els surten els números i, per tant, no es construeixen els pisos que tant necessita la ciutat", subratlla. Sàmper es mostra convençut que "hi ha molts sectors que no tiren endavant per aquesta inassumible càrrega urbanística" El POUM, redactat en plena expansió del totxo, "s’ha d’adaptar a les circumstàncies actuals", sosté el regidor.
Els tres grups denuncien que amb els canvis a la neumàtica, el govern està "camuflant" un debat sobre el creixement futur de la ciutat, "que cal abordar amb el màxim consens". Armengol defensa la necessitat de nous habitatges per donar cabuda a l’augment de la població. "Terrassa creix a raó de 2 mil ciutadans cada any, i la qüestió és si podem absorbir aquest creixement sense estendre’ns", es pregunta. El regidor socialista calcula que si la tendència es manté, la ciutat tindrà 240 mil habitants en 10 anys i 260 mil veïns el pròxim 2040.
Model de ciutat
"Abordem com cal i amb calma el debat sobre el futur urbanístic de la ciutat. Potser ens convé oferir un model de ciutat jardí en sectors com Les Aymerigues o Can Colomer, per atraure rendes més altes. Hem de parlar de tot això i també del preu de l’habitatge", reclama.
El titular d’Urbanisme, Carles Caballero, respon que el creixement potencial de la ciutat amb la modificació feta és de 18 mil habitatges, només comptant els sectors de desenvolupament intern. Fins ara, dels 28 mil pisos previstos en el POUM de 2003, s’han construït només 2.600.
