Al Centre Cultural El Social, entitat organitzadora de la Cavalcada dels Reis a Terrassa, celebraven ahir de matinada l’èxit de l’edició 103 de la visita reial. Tot va anar “rodó”, expliquen, com un rellotge. Tot i ser “una de les desfilades més multitudinàries dels darrers anys”, amb milers de terrassencs al llarg del recorregut. Tot i mobilitzar una cinquantena de vehicles i 1500 persones, 700 a la ruta de Ses Majestats pels carrers de la ciutat. La de diumenge va ser una cavalcada prefecta. Però també un muntatge descomunal que amaga un grapat d’imprevistos, “secrets” i curiositats que no es veuen a peu de carrer, però que formen part de l’ADN de la rua.
L’embragament, cremat?
A mitja cavalcada, diumenge van saltar totes les alarmes. A la carrossa del rei Gaspar l’embragatge va fallar al pas de la desfilada per la Creu Gran i tot indicava que el vehicle no acabaria la ruta. El xofer del vehicle reial, convençut que la peça estava cremada, va donar l’avís a l’organització, que de manera immediata va desplaçar al tècnic mecànic de la rua. “Es tractava que el vehicle com a mínim pogués continuar, arribar al Raval i de retorn a Can Colapi”, explica Ricard Figueras, president del Centre Cultural El Social. El tècnic va revisar l’embragatge, va veure que no estava cremat i “va donar quatre consells al xofer sobre com utilitzar els pedals perquè el vehicle aguantés fins al final. I ho van aconseguir”. Amb l'”ai” al cor, la carrossa va completar el recorregut sense problema fins a arribar al pati de Can Colapi, on l’organització els esperava. “Una cosa tenim molt clara- explica Figueras-. L’any que ve toca canvi d’embragament”.
Una rua controlada per GPS
Qui sospitava que aquest any 24 satèl·lits posats en òrbita pel departament de Defensa dels EEUU controlarien diumenge la bona marxa de les carrosses de Ses Majestats a Terrassa? Doncs aquesta és una de les novetats de la Cavalcada de 2020, la primera en un segle d’història controlada per GPS. El sistema de navegació, connectat amb els 50 vehicles de la rua i amb el personal d’organització via APP, va supervisar en tot moment la posició de cada element. L’objectiu de la geolocalització era mantenir la cohesió de la cavalcada, evitar grans “forats” entre seguicis que facilitessin el pas de persones i anticipar-se tant com fos possible a qualsevol incident. Durant les dues hores llargues que va durar el trajecte de Ses Majestats, el personal de la cavalcada, els responsables municipals i els de protecció civil van estar permanentment connectats i en disposició, via “walki talki” de comunicar qualsevol problema i coordinar la solució. “Si s’hagués ‘trencat’ la cavalcada hauríem pogut avançar la solució, però les coses van anar tan bé que no va ser necessari”, expliquen des de l’organització, on donen per fet que el GPS “es queda” per l’edició de 2021.
Escola Pia. Punt zero
No és cap novetat que el centre d’operacions de la Cavalcada de Reis és a l’Escola Pia, però poc es coneix la complexa logística del “punt zero”. Al pati de sorra de l’escola es munta tota la cavalcada: les carrosses, els jeeps, els camions de regals… Cinquanta vehicles en total. A l’interior del centre, la desfilada “envaeix” aules i estances. Cada any s’habiliten 15 vestuaris (pels patges, pels reis, els xòfers, el personal d’organització, etc.). Mig centenar de persones se n’ocupen que els seguicis duguin la indumentària correctament. Al gimnàs, 40 persones maquillen als participants. A cap d’ells de negre. No cal. Des de fa quatre anys, Baltasar i els patges de la seva carrossa són terrassencs negres.
L’altre “cavalcada”
Quant s’acaba la rua, a El Social comença l’altra cavalcada, una rua solidària pels domicilis de la ciutat. Cinc seguicis de Reis d’Orient fan entrega de regals a les famílies que ho sol·liciten i els ingressos es destinen íntegrament a obsequis pels nens i nenes de la Fundació Busquets. Els Reis d’Orient porten les joguines en acabar la cavalcada. Des de les 10 de la nit fins a les 2.30 de la matinada, el repartiment de regals als domicilis és tota una experiència. “Hi ha nens que s’acluquen, espantats -explica un patge-, altres que se’t tiren a sobre, omplin-te d’abraçades, altres que no paren de xerrar i alguns que ja estan dormint quan arribem, i els hem de despertar”. Després de setmanes de treball intens, aquesta darrera ruta dels Reis és la més propera i també la més solidària”.