Alguns estudis afirmen que el cinquanta per cent de la població mundial és introvertit, tot i que segons els experts no hi ha introvertits o extravertits al cent per cent sinó individus amb més o menys tendència a ser-ne. En societats obertes, connectades i modernes com les actuals, la sociabilitat, l’extraversió, el do de gents i la comunicació són molt valorats. «Respon al que es coneix com a l’«ideal de l’extravertit», el perfil de personalitat que se’ns ha imposat», afirma Mihaela Enache, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. No només socialment, també en el món laboral, es penalitzen moltes de les característiques dels introvertits: «S’afavoreixen els perfils més extravertits, atès que es considera que una persona amb habilitats interpersonals, espontània i comunicativa, ofereix més prestacions sobretot per a feines amb interacció constant, com ara llocs directius, departaments comercials o que requereixin tracte directe amb el públic», afirma Enache.
«Vivim en una societat que, en aparença, sembla que està dominada per la personalitat extravertida. Sembla que les persones extravertides se’n surten de tot i són capaços d’enfrontar qualsevol circumstància», afirma Manel Fernández Jaria, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.
Els introvertits, generalment, se’ls etiqueta d’antisocials, tímids o amb pocs amics. La definició més psicològica del terme introvertit, apunta Fernández Jaria, és la condició individual que es caracteritza per la inclinació cap a l’univers interior, mostrar-se reservat o amb tendència a no exterioritzar les emocions. «Se’ls ha tractat erròniament i se’ls ha etiquetat de manera negativa», afirma Sílvia Sumell, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, que afegeix que «no tenen problemes d’habilitats socials, sinó que els pot costar més relacionar-se amb grups grans, però en canvi es desenvolupen millor en grups petits».
Oficines obertes, sense parets, i treball col·laboratiu són algunes de les dinàmiques que s’obren pas en el món laboral, que sembla cada vegada més entestat a posar fi al treball individual i la privacitat personal. «Els espais oberts afavoreixen el treball cooperatiu, però de vegades impedeixen la concentració i l’enfocament individual en problemes complexos. És important respectar els espais de privacitat de l’empleat i crear espais de treball flexibles, que combinin espais oberts amb altres de més tranquils, amb menys estímuls i menys sorollosos», afirma Enache. Les noves tendències amb relació als espais de treball oberts, per exemple, poden no ser les millors per a persones amb trets introvertits. «La persona introvertida valora més el món interior i no necessita els estímuls externs; normalment s’estima més treballar en llocs tranquils, sense gaire soroll, on es pugui concentrar bé, sense interrupcions, on li deixin temps per a pensar, reflexionar… i en grups petits», afirma Sumell, experta en psicologia laboral.
Creativitat
Segons diferents estudis, els introvertits tenen una correlació positiva amb la creativitat, però segons els experts les dinàmiques de treball actuals poden afectar-la negativament. «Els ambients de treball oberts poden soscavar la productivitat creativa, especialment entre els introvertits», afirma Enache. De fet, aquest tipus de perfils molt creatius es poden sentir frustrats en ambients molt oberts a causa d’interrupcions freqüents, manca de privacitat, elevats nivells d’estrès i sobreestimulació.
