Quan s’atansen les festes de Nadal es fa més visible encara una de les cares del sistema econòmic establert -definit pels seus ideòlegs com l’únic possible-: la societat de consum sense límits on l’activitat més important dels individus és el consum -Black Friday, Cyber Monday, Papa Noel, els Reis Mags, les rebaixes de gener… És cert que des de la seva aparició sobre la faç de la Terra l’home ha hagut de consumir per poder viure. El consum, per tant, és consubstancial a tot ésser vivent, és un procés biològic de tot organisme. En aquest sentit el consum no és pas un invent humà, ja que per naturalesa l’objectiu del consum és omplir les necessitats bàsiques.
En canvi, l’objectiu del consumisme és satisfer els desigs dels consumidors, els quals creuen necessaris els objectes que compren i acumulen innecessàriament. El consumisme ultrapassa la biologia i és un invent de l’home que transforma el mitjà -comprar/consumir per viure- en el fi -viure per comprar/consumir. La figura que visualitza el consumisme és el cercle, no virtuós, sinó viciós, és a dir, el peix que es mossega la cua: produir/treballar més per guanyar més per consumir més per produir/treballar més i seguir així fent fer voltes eternament a la roda del hàmster.
Les festes nadalenques poden ésser percebudes des de dues perspectives diferents per un espectador imparcial. Per una part, l’home religiós, que motivat per la seva fe religiosa anirà al temple -com a les altres festes religioses assenyalades al calendari- per celebrar el misteri del naixement de Jesús i escoltar la bona nova del Nou Testament. Per una altra, l’home consumista, que motivat per la seva fe cega en l’acumulació de béns materials innecessaris visitarà, després d’haver estat seduït per les paraules i les imatges de la publicitat present a tots els mitjans de comunicació, el seus temples, els grans centres comercials, per tal de seguir el ritual de la compra desmesurada.
El consum desmesurat té conseqüències negatives: a) fa que les persones s’autoimposin ser esclaves, ja que no tenen la llibertat per prendre les pròpies decisions i depenen -com els esclaus d’ahir- d’un "amo", el consumisme; b) molts individus queden endeutats per haver demanat crèdits per finançar les compres, i c) els recursos de la Terra són limitats, l’estil de vida de la societat de consum és insostenible.
Amb raó afirma Z. Baumann a "Turistas y vagabundos" que el consumisme del segle XXI ha esdevingut una falsa llibertat, una clara esclavitud, un encadenament a la vana esperança que, a més consum, més felicitat assolirem.
Què podem fer perquè aquest món que, segons Baumann, se’ns obliga a veure’l com un recipient ple d’objectes d’usar i llençar ens deixi d’atreure tant? Què ens farà ser feliços? Un llistat de coses per comprar? Al mercat central d’Oinoanda, un poble del sud-oest d’Àsia Menor, a l’any 120 de la nostra era, es construí un mur de pedra de 80 m de llargària i 4 m d’alçada on s’escriviren frases epicúries per cridar l’atenció dels compradors. Per exemple, "Hem de veure la riquesa exagerada (el consumisme/l’acumulació d’objectes) com l’aigua que s’afegeix a un got que ja és ple d’aigua". Aquest mur, on hi havia escrites 25.000 paraules sobre el pensament d’Epicur -l’austeritat voluntària/la no necessitat de les coses supèrflues-, va ser pagat per un tal Diògenes, un dels habitants més rics d’aquest poble. Avisava els seus habitants que anaven a comprar que en traurien poca felicitat, d’aquest fet. Els objectes de compra poden incloure moltes coses…, però la felicitat no hi va mai inclosa.
