"Denunciar no és fàcil. Necessitem saber que davant tindrem a una persona amb sensibilitat. El personal d’atenció ha d’estar format i sensibilitzat". Aquesta afirmació de l’activista Desirée Bela-Lobbede va resumir una de les idees més repetides en la presentació de l’informe sobre el racisme a Terrassa que va presentar SOS Racisme el dimecres en el casal cívic Vapor Gran. L’informe va revelar que el Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes del racisme (SAID) va detectar una trentena de casos de racisme entre maig del 2018 i novembre del 2019 a Terrassa. Tretze dels casos van acabar en denúncia i van ser assumits pel servei.
L’informe de SOS Racisme, elaborat en conveni amb l’Ajuntament, es tancava amb una sèrie de propostes "per avançar" cap a l’erradicació de conductes racistes a la ciutat. Per a posar fi a la discriminació fa falta abans "una ciutadania mobilitzada, que no deixi cap discriminació sense resposta". Esdevé imprescindible, diu l’associació, "la responsabilitat activa de tothom en la lluita antiracista" i "l’acompliment dels estats de la seva obligació de respectar, protegir i garantir els drets". Cal universalitzar la ciutadania deslligada de la nacionalitat, "que és fonamental per a una democràcia inclusiva".
SOS Racisme suggereix que les ciutats "poden tenir un paper clau a l’hora de desenvolupar polítiques de millora en l’accés dels ciutadans i les ciutadanes al Dret i a la Justícia", i proposa impulsar una prova pilot sobre Justícia restaurativa "davant situacions de discriminació i delicte d’odi amb motivació racista". També suggereix accions perquè els ciutadans coneguin millor l’administració de justícia.
Una altra de les propostes es refereix a la formació de la Policia Municipal "en la millora de la pràctica professional sobre possibles situacions de racisme i discriminació". Per a SOS Racisme, és imprescindible que els policies estiguin "altament qualificats".
Discriminació laboral
La llista de proposicions inclou fòrmules contra la discriminació en l’accés a l’habitatge i en el dret a un treball digne. "La discriminació racista és una realitat en l’àmbit laboral que en moltes ocasions queda invisibilitzada per la por de perdre el treball si es denuncia", diu l’associació, que recomana una campanya informativa sobre les normes dirigida a empreses i valorar la possibilitat que l’Ajuntament ofereixi contractes de treball a persones en situació irregular. En l’àmbit educatiu, SOS Racisme suggereix tallers de difusió sobre el SAID per a la comunitat educativa i impulsar una xarxa d’escoles que es comprometin a treballar en aquesta àrea.
L’informe posa l’accent en la "llibertat deambulatòria", que es veu restringida "amb les identificacions policials basades en el perfil ètnic". Aquestes pràctiques "són il·legals" i "criminalitzen la diferència".
Bela-Lobbede, autora del llibre "Ser mujer negra en España", va considerar important que les persones víctimes de comportaments racistes "sàpiguen que a l’Ajuntament s’atendrà aquesta problemàtica" i va advocar per mesures de prevenció en tots els àmbits. A l’escola, per exemple, "es continua percebent la diversitat com a problema i no com a oportunitat". Teresa Ciurana, regidora de Ciutadania, va recordar el compromís de l’Ajuntament per avançar en la sensibilització: "Hem de ser ferms en el compromís contra qualsevol mena de discriminació".
