Terrassa

Terrassa contra la Sida i la discriminació

El treball de grups com la Comissió de la Sida de Terrassa és “imprescindible per avançar” en la lluita contra la síndrome d’immunodeficiència adquirida (Sida) i contra la discriminació dels portadors i els malalts. Imprescindible. Ho va dir ahir el doctor Joan Colom, eminència en programes de prevenció, director general d’aquesta matèria en l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Colom va ser present en l’acte de reconeixement a la comissió egarenca, que treballa en l’àmbit preventiu des de fa 25 anys.

El reconeixement públic es va celebrar a la Sala Cúpula del Teatre Principal. El doctor va recordar els inicis dels anys 1980, quan es parlava d’aquella “nova i enigmàtica malaltia del col·lectiu homosexual”, d’aquella “forma estranya de pneumonia entre joves homosexuals de Califòrnia”. Després va arribar la mort de l’actor Rock Hudson, en 1985, i va arribar el primer fàrmac, en 1987. L’1 de desembre de 1988 es va celebrar per primera vegada el Dia Mundial Contra la Sida i en 1991 va morir Freddy Mercury.

Aquell mateix any ja hi havia deu milions d’infectats en tot el planeta. Molts, ahir, es van recordar de la campanya del “Póntelo, pónselo” que en 1990 recomanava l’ús de preservatius. Entre 1990 i 1994 la Sida era la primera causa de mort a Catalunya de persones amb edats compreses entre els 20 i els 40 anys. En el 2002, els Estats Units van aprovar la utilització dels tests ràpids de diagnòstic. Molt s’ha avançat en les últimes dues dècades. En el 2017, va recalcar Colom, més de la meitat de la població mundial amb Sida estava en tractament. Però queda camí per recórrer, sobretot, en l’estigmatització social.

Per l’eliminació de les diverses formes de discriminació va advocar també Pere Morales, infermer i membre de la comissió pràcticament des dels seus inicis.

Primer cas
Morales va rememorar el primer cas de Sida diagnosticat a Terrassa en 1986 i la defunció, aquell any, d’una nena víctima de l’epidèmia, i la consegüent alarma en el col·le. I què dir d’aquella etiqueta per a la malaltia que la designava com “el càncer rosa o càncer gai”. En 1990 ja hi havia 31 casos a la ciutat, on durant el periode 2001-2018 s’han diagnosticat 232 persones amb VIH: la majoria són homes (192).

Ahir al vespre estava prevista una batucada de Diables de Sant Pere Nord abans de la lectura del manifest “Ni estigma, ni discriminació” al Raval de Montserrat. Diumenge, Actuavallès va realitzat al mateix lloc la campanya “Jo me la vull treure”, que fa referència a la màscara que encara han de dur les persones infectades amb el VIH per por a ser discriminades. Actuavallès va dissenyar un matí d’activitats enfocades, sobretot, en públic familiar.

To Top