Intensitat, tensió, ganes, emotivitat, por a perdre, ganes de guanyar, rivalitat. Tot això es va viure tant dins com fora del terreny de joc en el derbi terrassenc de la sisena jornada en què el Club Egara i l’Atlètic Terrassa van acabar empatant a dos gols al Pla del Bon Aire. Es va veure un duel fonamentalment tàctic, en què tots dos equips volien fer-se forts a partir d’una bona defensa. No hi va haver massa oportunitats a la primera part, però els de Ramon Sala en van saber aprofitar dues davant d’un Atlètic massa contemplatiu. En els dos darrers períodes, la situació va canviar. Els de Xero Gasol no tenien res a perdre, van sortir a per totes i van posar en problemes a un Club Egara que hagués pogut guanyar en un arrauxat final, però també hagués pogut perdre. Al cap i a la fi, cal donar per bo el repartiment de punts.
La vida després del derbi segueix igual, exactament igual de com estava abans. Els dos equips terrassencs segueixen a la part alta de la taula, ocupant les dues primeres posicions que els permetrien ser caps de sèrie a la Copa del Rei de Can Salas i estalviar-se (si acaben així) els quarts de final de les eliminatòries pel títol. Mantenen també la mateixa diferència de gols (+6).
Eficàcia local
El partit va començar amb dos equips que es respectaven i es temien a parts iguals. Ningú no volia descosir-se. Després d’un primer quart de tempteig, l’Egara va demostrar la seva eficàcia ofensiva al segon quart. Al minut 27, Pau Quemada va obrir el marcador en un gran llançament de penal, el primer dels dos que tindria l’Egara. L’Atlètic no va aprofitar cap dels dos de què va disposar. L’1 a 0 va atemorir els de Can Salas, que van fer un passet enrera. Pepe Cunill i Marc Boltó eren els seus atacants més insistents, però no van poder empatar. I llavors, sobre el xiulet que indicava el descans, el defensa Pep Novell va ser capaç, ben sol, de desviar una bola centrada des de l’esquerra per situar el 2 a 0 en el marcador.
Un Atlètic alliberat
S’esperava un Atlètic més valent en els dos darrers quarts i així va ser. L’Egara va saber jugar amb l’avantatge que li donava el marcador, però mai no va renunciar a atacar quan tenia la bola. La tensió anava creixent. Al minut 43, Luis Mariano Martínez va cridar els dos capitans, Josep Romeu i Dani Malgosa, per demanar-los que baixessin les pulsacions. De poc va servir, ja que el tercer quart va acabar en una petita tangana que gairebé ningú no es va voler perdre. Dos minuts abans, Albert Beltrán havia fet despertar els de Can Salas en aconseguir el 2 a 1. Va rebre una bola de Boltó i va batre per primera vegada Quico Cortès. El gol tornava a obrir el derbi i deixava vius els visitants.
Tal com s’esperava, el final va ser d’infart. L’Atlètic va seguir apretant, aprofitant, conscient que no hi havia ja res a perdre. I quan faltaven només vuit minuts per acabar i l’Egara estava amb un home de menys per targetes, Santi Ibáñez va recollir una gran passada de Pepe Cunill per establir un empat a dos que acabaria sent definitiu. El duel es va trencar i va ser trepidant. David Aura i Marc Vizcaíno van disposar de bones ocasions. I al penúltim minut, Quemada va estavellar un penal a la fusta.
La fitxa
Club Egara, 2
Cortès, Torras, Romeu, Recasens, Josep Farrés, Pol Gispert, Clapés, García-Chicote, Mercadé, Quemada i Xavi Gispert, equip inicial, Aura, Sanromà, Novell, Divorra, Jordi Farrés i Torruella.
Atlètic, 2
Calzada, Pujal, Enrique, Peremiquel, Torras, Sallés, Cunill, Boltó, Beltrán, Vizcaíno i Ibáñez, equip inicial, Jan Malgosa, Bonastre, Dani Malgosa, Parrilla, Quim Malgosa i Galí.
Àrbitres. Luis Mariano Martínez i Paul Salvati. Targetes grogues per als jugadors locals Josep Romeu i Lluís Mercadé i per als visitants Sergi Enrique i el porter suplent Xavi Galí.
Gols. 1-0, minut 27, Pau Quemada de penal-córner; 2-0, minut 35, Pep Novell; 2-1, minut 51, Albert Beltrán; 2-2, minut 62, Santi Ibáñez.
