L’expectació era màxima i no ens va decebre. La gala de les grans estrelles de l’American Ballet Theatre ABT), que va tenir lloc el cap de setmana al Centre Cultural, va entusiasmar pel repertori escollit – que va entrellaçar peces clàssiques de sempre amb altres més contemporànies- i per la perfecta interpretació dels ballarins i ballarines. La gran gala, el dissabte al vespre, va acabar de manera apoteòsica. Públic aplaudint de manera intensa i ballarins molt agraïts, tant que fins i tot van llançar als espectadors les roses regalades per l’organització. Un gest que va tancar la complicitat que es va establir al llarg de quasi dues hores.
La parella Katherine Williams i Aran Bell van ser els primers a trencar el gel ballant el "Pas d’esclau" d’"El corsari", de Marius Petipa, i ja vàrem quedar meravellats per la seva tècnica elegant i rigorosa. Pel que fa al clàssic també va rebre molts aplaudiments Anabel Katnelson i Carlos González, amb el "Gran Pas Classique". de Gsovsky, en el que van demostrar una gran compenetració en tota la coreografia amorosa i delicada. Però el gran èxit de la nit va arribar amb Catherine Hurlin i Calvin Royal III amb el pas a dos de "Don Quixot". Van destacar en parella i sobretot en les variacions, que són molt exigents. Estan plenes de piruetes, de salts i de girs sobre un peu (per la noia), i només a l’abast de ballarins que amb moltes qualitats i molt talent.
A Catherine Hurlen l’havíem vist abans en el pas a dos de "El cigne blanc" però no va estar tan encertada o, almenys, així ho va rebre el públic. Va ballar molt bé però poder li va faltar transmetre la melancolia de la protagonista. En canvi, a "El Quixot" es va expressar amb una gràcia innata, que conquistava amb cada un dels moviments dels peus, dels braços i de tot el cos.
El conjunt va oferir també amb molt d’èxit dues obres estrenades a Europa, "Know", amb Cassandra Trenay (també la seva creadora) i Calvin Royal III, i "A time there was", amb Katherine Williams i Blaine Hoven. A Cassandra la veuríem després al pas a tres d’" El Corsari", on va confirmar la seva versatilitat per adaptar-se a obres més encorsates i més lliures i volàtils.
L’espectacle va complaure al cent per cent. Tots els ballarins van demostrar que estan en el seu millor moment, on conflueix la professionalitat amb la vitalitat. I, entre tots, per esperats, van destacar l’Isabella Boylston i James Whiteside, que avui dia són les primeres figures de l’ABT. La parella va interpretar "On the water" i "Spring waters", les dues d’inspiració romàntica. A "Spring waters", l’Isabella va fer piruetes increïbles sostinguda pel James que l’acompanya. Els aplaudiments, unànimes.
