Tones d’aliments solidaris. Fins ahir encara no s’havien quantificat però el Banc d’Aliments ja avançava un balanç satisfactori. "La ciutat ha donat una bona resposta els dos dies del Gran Recapte. Encara no hem fet el recompte però creiem que es mourà més o menys com l’any passat, que van ser 106 tones", va explicar Jaume Roca, delegat local del banc.
Roca, com centenars de voluntaris i membres de l’organització encapçalada per Creu Roja, estaran tota la setmana al Recinte Firal del Passeig del 22 de Juliol. Al gran espai es dipositen les banyeres que s’han recollit en els 50 establiments col·laboradors. La tasca que es fa és classificar els productes que després es porten als magatzems d’El Rebost i altres entitats per distribuir a les famílies.
El Gran Recapte, que es va celebrar divendres i dissabte, ha viscut dos dies de solidaritat amb els més necessitats. Ha estat possible a 850 voluntaris i sobretot als ciutadans de Terrassa que han fet la seva aportació de manera desinteressada. Però, sens dubte, els voluntaris són l’ànima de la gran campanya perquè ells tenen també el paper de dinamitzadors. "Una senyora ens ha donat un carro ple… Només ha vingut per fer la compra pel Gran Recapte… Almenys tenia un cost de 120 euros", relataven somrient un grup de voluntaris al Mercadona prop de la Plaça del Tint.
Petits i grans
Un grup, per cert, molt intergeneracional. Un dels petits, en Bruno, d’11 anys, explicava amb entusiasme que "ja fa dos anys que vinc aquí. Enguany estic amb la mare i la meva germana, Blanca, que és més petita (9 anys). M’agrada molt col·laborar perquè vull ajudar als nens que no poden menjar ni tenen casa". En veure que li preguntàvem coses, la Blanca va voler saber què passava i li varen fer la mateixa pregunta. "És la primera vegada que participo. És un encàrrec molt important perquè hem d’ajudar a molta gent. Jo em sento trista que veig nens que no poden menjar". Al seu costat, Assumpció Carrasquer, de 86 anys, se’ls mirava complaguda. Ella, amb deu anys d’experiència, es va felicitar per la vitalitat i energia que desprenien els dos germans.
Uns metres més enllà Marina Prió, de 61 anys, es va pronunciar en el mateix sentit, i es mostrava també contenta de participar. "Col·laborem el meu marit i jo. Jo ho faig amb molta il·lusió. Poder és una feina que haurien de fer les administracions però aquí estem, La veritat és que el Gran Recapte també vol conscienciar que la gent si treballa, ha de cobrar un sou digne per cobrir el més bàsic, i em temo que aquí es falla".
Treball i sous dignes
Entre conversa i conversa arribaven les donacions dels clients de l’establiment. L’Àngels, una senyora de 86 anys, va dir que "he vingut expressament pel Recapte. Sempre faig alguna aportació. Els ciutadans fem la feina dels polítics. Ells, els polítics no se’n cuiden gaire". Ramon, professor, de 45 anys, va reflexionar sobre el fet. "És important contribuir. Crec que sabem poc de la pobresa i que està més amagada del que ens sembla". Àngel, de 51 anys, informàtic, també va descriure les seves sensacions. "No sé… Però pel carrer es veu gent remenant contenidors i amb carros plens de deixalles. No és gaire bon símptoma de què la crisi hagi remuntat". Precisament, quan vam abandonar el supermercat, divendres cap al tard, hi havia una persona demanant caritat davant d’unes de les portes d’accés.
