Aquest títol podria sonar estrany. En cloure la columna, però, espero haver assolit l’objectiu de desemmarcar una de les seves possibles accepcions. Concretament, em vull referir al camp de la informació. Amb més detall, encara, a la TV de casa nostra. Aquella que algun dels seus publicistes va definir un dia com “la nostra”. A partir del que exposaré tot seguit, a mi fa temps que em van perdent.
Lamentant-ho molt i essent tremendament analista, crec que fa massa mesos que se’ls veu el llautó. Coincidint, si fa no fa, amb el nomenament d’en Vicenç Sanchis com a nou director, entenc que el llistó qualitatiu dels seus informatius ha perdut molta pistonada. La profunda crisi política que viu la societat catalana requereix molta més altura i amplitud de mires. Essent el món global, autocontemplar-se el propi melic és contraproduent. No pot ésser que, a tota hora, se’ns trepani el cervell amb la cantarella groguenca del procés. No existeix altra cosa dins del panorama periodístic que una obsessió malaltissa per reconvertir “fidels a la causa”?
A hores d’ara, entenc que un senyor que fou vicepresident d’Òmnium Cultural és el menys indicat per ocupar aquest càrrec. Jo sempre he pensat que la finalitat primerenca d’aquesta entitat s’orientava a la defensa i arrelament de la llengua catalana. Complicar-se en temes polítics no s’escau a l’articulat dels seus estatuts. Fixar criteris comunicatius de la cadena i liderar les pautes i continguts del que s’hi cou demana passar d’altres històries. No endebades ens ho ha deixat més que clar en alguna entrevista amb personatges del món de referència. No parlaria d’una sola “patinada”, sinó de vàries.
Semblantment, apunto dos exemples que perfilen el rerefons del meu pensament. Un d’ells ve donat pel percentatge global d’alguns noticiaris, ben abocats al sol fet del tema català. L’altre fa referència concreta al programa “Més 3.24”, presentat per en Xavier Graset. L’enrogiria si fes públic el nombre de vegades que cita els mateixos tertulians. Passa de taca d’oli i em referma en el pensament que TV3 ja no és la meva.
Amb altres paraules, d’això, se’n diu tendenciositat.