Van arribar al món al crepuscle de l’època franquista i es van convertir en els primers quintigèmins del territori espanyol. Els parts múltiples no són ara tan estranys com en aquella època, especialment d’ençà que s’ha estès arreu la inseminació artificial. Però, en aquells dies, tenir una bessonada de cinc germans va ser un fet insòlit digne de les portades de la premsa de l’època i del noticiari oficial, el No-Do, que els hi va dedicar un reportatge amb dades del seu naixement a l’hospital Mútua de Terrassa i del seu posterior trasllat a la Vall d’Hebron. Malauradament, dels cinc bessons nascuts només en van sobreviure tres.
Yolanda, Víctor i Javier Castro Hernández fan avui 50 anys. Els seus pares falten, però ells guarden com or en pany tots els records d’aquell fet extraordinari, que va marcar les seves vides, especialment durant la seva infantesa, i que encara ara és un tret especial de la seva biografia.
Isabel Hernández Neila i Pedro Castro Valle tenien ja tres fills el 1969 (Pedro, que té ara 62 anys, José Antonio, de 59, i Maribel, de 56) quan van decidir “anar pel quart.” Ell era ja treballador a l’AEG. La mare, Isabel, estava convençuda de què portava bessons, però a l’octubre es van assabentar de què vindrien quatre. Va ser un gran ensurt, “van plorar molt”, recorden Yolanda i Víctor en una conversa amb aquest diari. El mateix dia del part, al cap de vuit mesos d’embaràs, es van adonar que, en realitat, tenia cinc nadons al seu ventre.
Baix pes
Al cap de pocs dies van morir el tercer i el cinquè, Jordi i Lino, pel baix pes. Potser avui dia haurien sobreviscut, pensen ara…. Yolanda havia nascut amb dos quilos, va ser la primera i la més gran. Els seus germans tenien un quilo i escaig, suficients per tenir una salut de ferro.
Els primers anys de la seva vida van estar marcats per la solidaritat. Van rebre diferents ajuts econòmics, com les 50 mil pessetes (uns 300 euros) que els va enviar l’alcalde d’Hervás (Cáceres), d’on eren naturals els seus pares, o el pis que els va donar Vitasa. Tenien padrins il·lustres, com l’alcalde de Terrassa Miquel Onandia, el ginecòleg que els va atendre, Josep Maria Vila, el director de l’AEG, Francesc Badia, o les Pubilles de Terrassa. Fins que van fer la primera comunió, van ser importants els regals que van rebre dels seus padrins. Aquell dia tan assenyalat, els seus pares van haver de lidiar amb la negativa del mossèn de fer cerimònia amb els tres junts. Volien que Yolanda la fes un altre dia. Finalment van aconseguir estar junts, en un acte al qual la Yolanda va ser l’única noia.
Assimilació
Yolanda creu que la seva mare mai va poder acabar d’assimilar tenir tants nens a casa, els ara trigèmins i els seus tres germans. Afortunadament li van oferir l’oportunitat de tenir una persona a casa que l’ajudés, i ella va escollir la tieta dels nens. El pare treballava sense sospir; al matí a l’AEG i a la tarda de barber a Can Palet. Només tenia un dia lliure.
Els germans anaven junts a l’escola de l’Abat Marcet, sempre vestits amb els mateixos colors, tot i que no sempre coincidien a la mateixa classe, segons el curs. La seva germana Maribel tenia cura d’ells. Durant tota la infantesa, la relació entre els germans va ser molt intensa: “Jo sempre he pensat que tenim una connexió molt especial”, assegura Yolanda.
La primera vegada que es van haver de separar va ser quan Javier i Víctor van haver de marxar a Sabiñánigo (Huesca): “Em vaig sentir una mica sola”, recorda Yolanda.
La vida, però, els ha tornat a separar quan cadascú ha format la seva família. Víctor té ara un fill de 8 anys, i Yolanda -encara que somiava en tenir bessons- va tenir un únic fill que ara té 18 anys. El nom del seu fill, Joel, recorda el dels seus dos germans morts, que sempre han estat presents a la seva vida. Javier no ha tingut descendència.
Cap dels tres va arribar a la universitat: “Jo tenia la millor nota dels tres, però va arribar l’hora de seguir estudiant i em vaig posar a treballar, perquè sempre faltaven diners a casa.” Ara està a l’atur. Víctor treballa fix a Cideyeg, una empresa de disseny d’envasos i creacions en les arts gràfiques. Per la seva banda, Javi està a una empresa tèxtil en Castellar Vallès.
Els seus horaris incompatibles impediran que els tres es trobin avui per fer una celebració conjunta, encara que Yolanda mirarà de trobar-se amb ells en algun moment del dia, encara que sigui per separat. Per diumenge es reserven per un dinar d’aniversari.
