Qualsevol tema podria provocar l’enfrontament i ha estat l’assumpte del pàrquing del portal de Sant Roc. Les relacions entre els regidors de Tot per Terrassa i el PSC són especialment tenses. No es tracta només d’una relació entre un partit de govern i un de l’oposició; Esquerra Republicana i el mateix Tot per Terrassa estan als antípodes polítics que els regidors de Ciudadanos, però la relació, tot i que amb la lògica divergència ideològica i de criteris, de vegades dura, està normalitzada; per contra, les ferides per la dimissió de Jordi Ballart i els cinc regidors que el van acompanyar no només no han cicatritzat, sinó que estan completament obertes.
Ballart, com a alcalde del PSC, va presentar la dimissió a començaments de novembre de 2017 i el van acompanyar cinc regidors (comptaven inicialment amb sis). Els regidors van ser Lluïsa Melgares i Noel Duque, que han format part de la nova proposta política de Ballart i són ara mateix tinents d’alcalde de l’Ajuntament; Jordi Flores, Rosa Ribera i Maruja Rambla, que no han repetit. Segurament hi ha moltes formes de dir quina és la situació, però la més gràfica és que en el PSC no s’ha perdonat aquella decisió de l’alcalde i dels regidors i per part d’aquests existeix un recel evident cap al PSC. Aquest còctel va esclatar a la comissió de dilluns i es va produir un fort enfrontament entre Lluïsa Melgares i Marc Armengol, que era el regidor responsable d’Urbanisme a l’anterior mandat, igual que ara és Melgares.
Les topades entre els dos han estat recurrents als últims mesos per culpa dels problemes al portal de Sant Roc, però entenem que el pàrquing no ha de servir d’eina o d’excusa de confrontació. Es tracta d’un problema d’una gravetat extraordinària i com a tal s’ha de tractar. És una qüestió de ciutat que requereix l’atenció, la implicació i la complicitat de tots els partits. L’equip de govern, tot i la majoria absoluta, té la responsabilitat de buscar el consens i l’oposició, de secundar l’equip de govern. La controvèrsia política és lògica, sana i legítima, però quan l’enfrontament és personal estem parlant d’una altra cosa. La introducció de segons quins termes al debat polític no és edificant i pot, fins i tot, banalitzar segons quins conceptes.