Sembla que la construcció d’habitatges a Terrassa redueix, encara que mínimament, la seva empenta de l’any passat, tot i que manté un cert vigor. L’esclat de la bombolla va portar Terrassa a projectar l’any 2014 quinze cases i cap pis, les xifres més baixes que es recorden. Des de llavors, la construcció d’habitatges s’ha anat recuperant lentament fins a arribar entorn dels 800 projectes presentats l’any passat; aquest any no se superaran els 600 a finals de desembre. Els experts consideren que es tracta d’una estabilització del mercat. Es parla de factors diversos per explicar la solució de continuïtat al cicle expansiu. En primer lloc, existeix una certa por que es generi una nova bombolla immobiliària (serà difícil oblidar el que va passar els anys 2007 i 2008) però també hi influeixen la incertesa econòmica i les previsions sobre una nova crisi econòmica, els efectes de la qual podríem començar a notar l’any 2020.
Tot i que les condicions dels crèdits hipotecaris són les millors des de fa molt de temps, la situació política tampoc no ajuda a generar confiança. No hem de perdre de vista que el mercat immobiliari és complex en si mateix i que s’ha produït una divergència desproporcionada entre els preus de venda i els de lloguer. Després de la crisi, els bancs han adoptat la prudència com a referent en les seves operacions hipotecàries i això fa que menys gent tingui accés al finançament necessari, una realitat a la qual ha contribuït de manera determinant la pèrdua de poder adquisitiu com a conseqüència de la devaluació dels salaris. Els preus de l’habitatge han recuperat el terreny perdut, però no així els sous. I això ha provocat que el mercat de lloguer estigui disparat tot i que les estadístiques diuen que les famílies han de destinar el 40 per cent del seu pressupost a pagar el lloguer i els que poden accedir a una hipoteca només hi destinen el 25 per cent. De fet, des de 2007, quan els preus s’estabilitzin, les rendes hauran augmentat un 25 per cent i el preu de compra haurà baixat un 13 per cent.
El debat està ara a comprovar si el mercat de l’habitatge de propietat es reactivarà durant 2020 i quina serà la fórmula, si és que es busca, per frenar l’escalada dels preus del lloguer. Hi ha qui defensa que un mercat lliure es regula per si mateix, qui opina que una regulació d’ofici per part dels ajuntaments és l’única solució i qui parla que la col·laboració público-privada per promoure el lloguer és la sortida en el sentit d’oferir sòl públic a l’empresa privada per construir pisos de lloguer que s’explotarien durant 50 anys. El debat no és pacífic.
