Sempre s’ha dit que els resultats electorals a Terrassa s’han d’analitzar des de la individualitat de la convocatòria i en tot cas només són comparables amb les de la mateixa classe. No podem establir paral·lelismes entre generals i autonòmiques o europees, ni entre elles i les municipals. I ara molt menys donat que l’aclaparadora irrupció al maig de Tot per Terrassa condiciona qualsevol acostament als resultats, ja que es tracta d’una proposta ciutadana que només es presenta a les municipals.
El PSC ha guanyat les eleccions, igual que ho va fer al passat mes d’abril, però és cert que no amb tanta solvència. La victòria ha estat una mica atenuada per l’acostament d’Esquerra Republicana que, si a l’abril va ocupar també la segona posició amb un cinc per cent menys dels vots, en aquesta ocasió ha retallat distàncies amb el PSC fins al dos per cent. El PSC continua guanyant als seus feus de sempre amb més o menys diferència, encara que s’ha de tenir en compte que s’ha reduït la participació després de l’extraordinària participació de les generals d’abril. En qualsevol cas, aquesta victòria serveix als socialistes terrassencs per treure pit després que Tot per Terrassa guanyés amb tanta superioritat les eleccions municipals de maig. Una superioritat que va deixar fora de l’Ajuntament En Comú Podem, que en aquesta convocatòria ha rebut ni més ni menys que més de divuit mil vots. Esquerra apuntala la seva posició a la ciutat com a segona força política a les generals. És determinant com ha ocupat decididament el lloc de Junts per Catalunya al barri Centre, una zona tradicionalment convergent, on han guanyat per una diferència de dos-cents vots, i com consolida posicions a barris on la seva presència no ha tingut tant suport a les urnes.
Vox, superant amb escreix els vuit mil vots, ha estat la força emergent a la ciutat. L’extrema dreta terrassenca s’ha nodrit de barris diversos, però cal parar atenció que ha estat tercera força a zones on tradicionalment s’ha votat l’esquerra. La barreja de reacció contra els aldarulls de protesta per la sentència del procés i la frustració dels qui no acaben d’enganxar-se a la sortida de la crisi pot donar una explicació del fenomen de Vox a la ciutat. Sant Pere Nord és el barri que més li ha donat suport, però no perdem de vista que al Centre ha tret 400 vots.
El Partit Popular també ha recuperat bona part del que va perdre a les darreres municipals, comicis en els quals no va aconseguir representació al ple. Ciudadanos, en la línia del seu partit, s’ha quedat en un sis per cent, la meitat que a l’abril, i la CUP, que es presentava per primera vegada i que a les municipals no va arribar al 5 per cent que li hagués permès repetir seient al ple municipal, en aquesta ocasió va aconseguir un 5,04 per cent. El blocs es mantenen com a les anteriors eleccions tot i el lleuger augment de Junts per Catalunya, que d’un 8,73 ha passat a un 10,31. L’equilibri de forces es manté.