Retrat i homenatge generacional. Terrassa 1939-1976", el nou llibre de la col·lecció "Àmfora" de la Fundació Torre del Palau constitueix una excepcional aportació al coneixement d’aquest període de la ciutat. Una obra que entrellaça elements de gèneres diversos per tal d’oferir, una història, una memòria, una visió molt amplia, "de la generació de terrassencs que vam néixer amb el franquisme, i no vam conèixer res més que el franquisme fins que es va acabar".
No la podia haver escrit ningú més que Jaume Comellas (Terrassa, 1941). Un terrassenc nascut immediatament després de la Guerra Civil, i que entre els anys 1966 i 1977 va ser corresponsal a Terrassa dels diaris El Correo Catalán i Tele/eXpres. Això vol dir que "havia d’estar a sobre del que passava, als anys que el franquisme ja anava de capa caiguda i es preparen moltes coses", ens explica l’autor, abans de començar l’acte de presentació, dilluns al Centre Cultural.
Els que menjaren pa negre
Així, a més de viure-hi, i de participar en alguns aspectes, Comellas va estar en molts llocs i va conèixer de primera mà molts ambients de la Terrassa d’aquella època. Es reconeix com una persona "de pensament d’esquerres", la qual cosa implica una mirada i unes complicitats determinades. Per exemple, l’any 1967, amb les votacions per escollir regidors per l’anomenat "Tercio Familiar", "Terrassa esdevingué la primera ciutat d’Espanya en què es feien unes eleccions democràtiques, i jo ho vaig viure de primeríssima línia perquè el meu cunyat era un dels candidats".
El retrat de la Terrassa que menjava pa negre és molt panoràmic. Trenta capítols per conèixer a fons la ciutat del franquisme. Començant per l’educació. "La nostra generació va viure la pedagogia més retrògrada dels últims 140 anys. La de la Terrassa de començaments del segle XX, era molt més avançada que la que vam patir nosaltres."
A la religió, el sistema mèdic, les restriccions d’electricitat, "l’edat infantil sense espectacles infantils", l’esport de postguerra, la corrupció, les reivindicacions veïnals o "la domesticació de la dona" hi dedica Comellas pàgines escrites de manera apassionada. "No he sabut fer un llibre fred. M’involucro molt. Això no vol dir que sigui unes memòries personals. No ho és gens. Quan parlo de mi, és per posar-ho al servei dels fets terrassencs, com a testimoni. I, tot el que recordava, ho he estudiat, he buscat les fonts documentals i ho he analitzat."
Vivències, reflexions, lirisme
I sobre alguns d’aquests fets terrassencs de fa quaranta-cinc o seixanta anys, l’autor també hi escriu les seves reflexions, i n’analitza orígens i conseqüencies. És una manera d’escriure història amb la part vivencial, molt diferent de qui la fa només amb els documents". De la mateixa manera que, en el capítol dedicat a Sant Llorenç, hi aboca una prosa impregnada de lirisme.
Escoles amb un ensenyament "de ‘ordeno i mando’", festes de Falange, processons de Corpus "ampul·loses i exagerades". Això marcava la ciutat de la infantesa de l’autor, a la que s’hi contraposava "la importància del carrer. No passaven cotxes ni tampoc hi havia asfalt". Terrassa encara era un poble, "i al carrer, els nens érem lliures, encara que fos dins de la pobresa i jugant amb pilotes de draps". Un apartat el dedica a l’enyorada nit de Sant Joan de llavors, "la gran festa ‘dos meninos da rua’ terrassencs".
A mesura que s’avança en la lectura del llibre, la ciutat "comença a moure’s i a dignificar-se". Un capítol el dedica l’expansió i renovació que l’ambient cultural experimenta als anys seixanta. El següent és "La nova cançó i Terrassa", amb una detallada crònica del concert que Pete Seeger va oferir al pavelló Sferic el 1970. Moltes coses de Terrassa es descobreixen o han estat escrites per primera vegada en aquest llibre destinat a ser un clàssic de la literatura sobre la nostra ciutat.
Les dades
Títol: "Retrat i homenatge generacional. Terrassa 1939-1976"
Autor: Jaume Comellas
Editorial: Fundació Torre del Palau
Preu: 27 euros