El BBVA va guanyar 3.667 milions d’euros fins al setembre, el 15,2% menys, degut, en part, a les majors necessitats de provisions als EUA, Turquia, i Mèxic i també a l’absència dels ingressos extraordinaris que es va anotar en 2018 per la venda de BBVA Xile. Segons va explicar en roda de premsa el conseller delegat del banc, Onur Genç, aquest ha estat un "excel·lent trimestre" per a l’entitat, que no ha notat "cap impacte directe" de l’anomenat "cas Villarejo" ni en la cotització en Borsa ni la seva reputació, un actiu "intangible" que no és fàcil de mesurar. Sense tenir en compte els 633 milions de plusvàlues obtingudes en 2018 per la venda de BBVA Xile i els resultats d’aquesta filial, el benefici atribuït hauria crescut l’1,2%, segons l’entitat, que entre juliol i setembre guanyà 1.225 milions (- 4,2%).
Per àrees geogràfiques, Mèxic va continuar sent el principal impulsor dels comptes del grup, amb un benefici de 1.965 milions d’euros (6,9% més), en tant que la filial espanyola va reduir els seus guanys un 2,5%, fins a 1.064 milions. També va disminuir el benefici als EUA, gairebé un 12%, fins als 478 milions, i a Turquia va baixar el 21,8%, fins als 380 milions. Malgrat aquestes caigudes, BBVA continua apostant pels EUA, Llatinoamèrica i Turquia, un país aquest últim on l’entitat se sent còmoda i "optimista". Sobre Espanya, que aporta un 23,4% al benefici, Genç va destacar que és un negoci "important", i que espera que aquesta aportació "millori", ja que malgrat l’entorn macroeconòmic complex, es constata un creixement del finançament en gairebé tots els segments, menys en hipoteques. Genç, que va atribuir aquesta caiguda a l’aturada pels mesos de l’estiu i a l’entrada en vigor de la llei hipotecària, va dir que el banc continua apostant per aquest producte, que estableix una relació de llarga durada amb el client. Sobre les eleccions del 10 de novembre, Genç va admetre que els agradaria que Espanya tingués un Executiu "estable per evitar incerteses en la política econòmica".
Expectatives
L’economia espanyola "ha crescut més que la mitjana europea" i "ens agradaria que es mantingués" així, i seria més fàcil amb una major estabilitat política i econòmica. Així mateix, Genç es va mostrar d’acord amb la majoria dels seus col·legues del sector, en reafirmar que BBVA no pensa cobrar als clients particulars pels dipòsits, i que "de moment" només cobra a institucions i grans empreses, malgrat l’actual entorn de tipus d’interès i de la política monetària del BCE. Quant a la possibilitat de cobrar a alguns clients per serveis bancaris avui gratuïts, va recordar que l’entitat va anunciar un increment de les comissions a clients que no compleixin uns requisits mínims de vinculació, però només afectarà un número molt limitat de clients. Sobre una possible retallada de la xarxa d’oficines, va explicar que encara no tenen clar l’objectiu per a 2020, però estaria "en línia" amb els anys anteriors, al mateix temps que va deixar clar que no tenen previst cap ERE per reduir plantilla, encara que millorar l’eficiència és "indispensable" en el context actual.
