L’excel·lent rendiment defensiu del Terrassa FC s’ha convertit en una de les claus del bon moment que signa l’equip de Xevi Molist, que aquesta setmana ha accedit a la tercera posició de la taula classificatòria del grup cinquè de la Tercera Divisió. Aquesta és la millor posició dels egarencs des que va començar el campionat, si exceptuem la primera jornada en què també van ser tercers. El Terrassa ha rebut set gols en els deu partits que ha disputat, una xifra que el converteix en el segon equip menys golejat de la competició. Només la Pobla de Mafumet, amb quatre gols en contra, millora l’estadística terrassenca.
Però aquestes xifres cal analitzar-les de forma detinguda per entendre la seva relació amb el progressiu salt dels egarencs en la classificació. Perquè dels set gols rebuts, cinc es van produir en les tres primeres jornades, moment en què el Terrassa havia sumat 4 punts de 9 possibles. Els dos gols rebuts tant al camp de l’Europa com al del Vilafranca, a més del que li va marcar el Banyoles al Camp Olímpic a l’estrena de la Lliga, convertien el Terrassa en un equip feble defensivament que va necessitar fer cinc gols per sumar quatre punts.
Des de la derrota a Vilafranca del Penedès, la porteria de Jose Ortega s’ha tancat a pany i forrellat. La millora en els mecanismes col·lectius i la incorporació de Carlos a l’eix de la defensa són alguns dels elements que expliquen aquest salt qualitatiu. En els set partits posteriors a la primera derrota de la temporada, el Terrassa només ha encaixat dos gols, un aspecte que li ha permès rendibilitzar de forma adequada els gols que ha marcat. Perquè cal no oblidar que el Terrassa, amb 14 gols (10 a casa i 4 a fora), és només el vuitè equip del grup en la faceta realitzadora. Arranz, amb sis gols, és el tercer millor anotador del campionat. Deixar la porteria a zero en cinc ocasions ha estat un element clau per explicar la millora en el balanç de resultats.
Però aquesta xifra de gols a favor no té tanta transcendència en venir acompanyada d’una gran eficàcia defensiva. Dels dos gols encaixats en aquest període, un va ser intranscendent, ja que va ser el del Figueres en el 2 a 1 al Camp Olímpic, i l’altre li va costar els tres punts al camp del Santfeliuenc on el Terrassa va ser incapaç d’anotar algun gol.
Un salt qualitatiu
Per tant, s’ha passat d’una mitjana de gols en contra d’1,25 en els tres primers partits a un esplèndid 0,2 en els set següents. I això, com no podia ser de cap altra forma, ha tingut unes conseqüències directes en el balanç de punts. El Terrassa ha passat de guanyar 4 punts de 9 possibles en l’inici del campionat a fer un 16 de 21 en les sets darreres jornades que l’ha fet pujar fins a la tercera plaça.
El triomf del diumenge passat contra l’Horta al Camp Olímpic no només ha reafirmat aquesta solidesa defensiva, sinó que ha confirmat al Terrassa FC com el millor equip local del grup, empatat amb la Pobla de Mafumet. Són els dos únics equips que han guanyat els cinc partits que han disputat al seu estadi (el Terrassa ja té assegurat el 6 de 6, ja que la seva següent data a l’Olìmpic és contra el Reus Deportiu). Una estadística que també fa menys greu els discrets números com a visitant, on el Terrassa només és el novè equip millor del grup amb 5 punts en els 5 partits jugats com a visitant.
