L’Ateneu Cooperatiu va organitzar una taula territorial per abordar les principals problemàtiques amb les quals es troba l’habitatge cooperatiu per al seu desenvolupament, defensant que cal fer canvis des de les administracions a favor d’un model que garanteixi l’habitatge com un dret bàsic garantit.
La taula territorial sobre habitatge cooperatiu, que incorporava la segona jornada d’intercooperació d’habitatge cooperatiu, es va portar a terme a l’Escola Tècnica Superior Tècnica d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i va estar impulsada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental.
Aquest ateneu comarcal és un espai de reflexió i pensament per abordar les dificultats que es troben els projectes d’habitatge cooperatiu, especialment el finançament i l’adequació de la normativa, i les convocatòries per a la cessió de terrenys en dret d’ús a les necessitats dels grups cooperatius impulsors d’aquest tipus d’habitatges.
Protocols
La jornada també va servir per donar a conèixer el Laboratori Territorial per l’Habitatge, impulsat per l’Ateneu amb la voluntat de crear una xarxa d’iniciatives i grups vinculats a projectes d’habitatge cooperatiu; aprofundir en el coneixement d’aquesta modalitat; crear eines i protocols que siguin d’utilitat pels diversos grups i entitats que en formen part; col·laborar amb les administracions públiques en l’elaboració de normatives que afavoreixin el model, i fomentar la cooperació en l’àmbit de país i internacional per generar un espai d’intercanvi.
La subdirectora general d’Economia Social, Tercer Sector i Cooperatives, Roser Hernández, va obrir la jornada reconeixent que cal fer canvis a l’administració, des de les polítiques fins a les normes que regulen l’accés a l’habitatge i el model cooperatiu. Albert Cuchí, director de l’ETSAV, també va reconèixer que aquests són temes centrals a l’escola, ja que el professorat i l’alumnat són conscients que cal un canvi de model que garanteixi l’habitatge com un dret bàsic garantit.
Un dels reptes dels models d’habitatge que defugen del lloguer i de la compra és el finançament. En aquest sentit, el model cooperatiu amb cessió d’ús s’estén arreu del país, però no exempt de dificultats econòmiques, tal com es va explicar a la primera de les taules rodones de la jornada.
En dret d’ús
La segona de les taules rodones va girar al voltant de les dificultats d’accés a sòl i l’adequació de la normativa i les convocatòries per a la cessió de terrenys en dret d’ús a les necessitats dels grups cooperatius impulsors d’habitatge cooperatiu.
La primera constatació va ser que les polítiques públiques quant a habitatge han estat marcades sempre per l’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), la qual cosa dificulta enormement introduir el canvi de paradigma cap al model cooperatiu.
Ara per ara, es va explicar a la taula rodona, hi ha hagut iniciatives, capitanejades per Barcelona (on s’han concursat un total de deu solars en dues convocatòries), per accedir a sòl públic des de l’àmbit de l’habitatge cooperatiu. Un dels reptes d’aquest funcionament, però, és com es valora la cohesió de grup i tots els valors difícils d’objectivar com ara la diversitat dels nuclis familiars que hi conviuran, l’arrelament o el retorn social. Així, en aquestes convocatòries la proposta arquitectònica és fàcil de puntuar, però costa molt més definir quin és el projecte comunitari.