Ahir parlàvem de pressupostos i fèiem esment de la paradoxal situació que vivim amb la taxa de residus. Cal advertir que les taxes municipals són finalistes; és a dir, es recapten per a un servei i es gasta amb aquest servei. L’objectiu d’una taxa és cobrir el preu final del servei que es presta. Amb la taxa de residus no ho aconseguim. Aquest any 2019, amb el que paguem, l’Ajuntament cobreix el 70 per cent del cost de la gestió de la brossa, tot i que paguem més que el 2018. La previsió de l’equip de govern, el que s’aprovarà avui al ple municipal, és que la taxa s’apujarà un dos per cent, però així i tot el que l’Ajuntament recaptarà pel cobrament d’aquesta taxa només pagarà el 68 per cent del cost del servei. És a dir, que aquest any s’apuja el cost, en realitat, un quatre per cent, i continuarà pujant, perquè cada any és més car el que s’ha de pagar per la gestió dels residus a Coll Cardús.
Aquesta situació és molt més complicada del que pugui semblar a primera vista, perquè és una nova evidència del que es pot catalogar com un fracàs de la ciutat, des de la política i des de la ciutadania. L’any que ve, el 2020, hauríem de classificar entorn del 60 per cent dels residus que es generen als domicilis. Ara com ara, després de la implementació del sistema del qual ens hem dotat per a la gestió de la nostra brossa, hem aconseguit classificar-ne només el 36 per cent. La xifra del 60 per cent és la que marca la Unió Europea i nosaltres tot just arribem a superar el cinquanta per cent de l’objectiu.
És cert que és complicat, perquè els models de consum ens obliguen a gestionar a casa molts residus, però, de la mateixa manera que acceptem aquest model, hem de prendre consciència que tots els cartrons i plàstics que adquirim amb les nostres compres, tan presencials com per internet, els hem de classificar i dipositar al contenidor que toca. I no només es tracta d’una qüestió econòmica, que també, sinó d’una qüestió de sostenibilitat. No podem anar omplint sistemàticament, sense més, el contenidor verd amb tota mena de residus; hem de ser conscients de la magnitud del problema i, per la circumstància que sigui, no en som. I el problema és que pel camí que portem és molt difícil que reconduïm aquesta situació. O som realment conscients del fracàs col·lectiu que significa la gestió dels residus o mai assolirem els objectius.
