Hiperconnectats. Els nens espanyols d’entre 5 i 11 anys passen 711 hores i 45 minuts connectats a internet cada any i els adolescents d’entre 12 i 17 anys superen les mil hores. El temps enganxats a la pantalla és més el que passen a l’escola, segons l’estudi "Famílies interconnectades: el nou panorama d’aprenents i nadius digitals" de la plataforma Qustodio. En el cas dels estudiants de secundària, el temps que estan connectats supera en 4 hores i 30 minuts el que passen al cole.
A Catalunya el problema de l’hiperconnexió dels menors és encara més gran. La mitja anual de connexió dels nens és de 985 hores l’any. De fet, Catalunya és la tercera comunitat en el rànquing de la connexió infantil a la xarxa. La mitjana diària és de 2 hores i 42 minuts, per darrera només de Canàries i Múrcia, ambdues amb connexions infantils de 3 hores i 18 minuts al dia.
A Terrassa, el fenomen de la hiperconexió el treballa la Unitat d’Atenció al Joc Patològic o Altres Addiccions no Tòxiques del Consorci Sanitari, on els primer casos es van veure el 2013. Sis anys després, un 10 per cent de les primeres visites que atén la unitat corresponen a nens i adolescents amb problemes d’excessiva connexió a la xarxa o fins i tot amb addicció.
"Els problemes comencen sobre els 12 anys, quan tenen mòbil propi -explica la psicòloga Núria Aragay, al capdavant de la unitat hospitalària-. Els pares arriben preocupats pel baix rendiment a l’escola, perquè els fills han deixat de sortir amb els amics, es tanquen a casa i reaccionen amb irritació quan se’ls demana que desconnectin".
A la consulta de la doctora Aragay arriben pares angoixats per l’aïllament dels fills i filles i per la tensió que generen a la família les discussions quan es posen límits a l’ús dels dispositius. "Molts pares estan desbordats per la situació -explica-. Cada cop hi ha més consciència que cal no fer un mal ús de les pantalles". La família és clau per capgirar la situació, però "encara avui els pares tenen una part important de responsabilitat en el problema". Els adolescents no són els únics addictes a les noves tecnologies. Molts pares també estan enganxats.
Pares enganxats
Un 38 per cent dels pares catalans admeten la seva addicció al mòbil. A diferència dels fills, són aprenents digitals i passen una mitjana de 3,2 hores al dia connectats a la xarxa. La meitat dels enquestats per Qustodio admeten que es relacionen menys amb la família per l’ús excessiu del mòbil i 8 de cada deu admeten tenir pes de conciència per això.
"Molts pares deixen el mòbil en mans dels seus fills de 0, 1 o 2 anys per calmar-los o perquè estiguin ocupats si destorben -explica la psicòloga Núria Aragay-. I sovint riuen les gràcies dels més petits amb el mòbil o la tàblet a la mà". Predicar amb l’exemple és la millor manera que els petits interioritzin els bons hàbits, també en l’ús de les noves tecnologies.
El problema no està en la pantalla, explica Núria Aragay, sinó en l’ús que en fem. Des de petits hem d’educar en un ús responsable, per què els continguts estan plens d’estímuls que persegueixen que estem permanentment connectats i els adolescents són els més vulnerables". Les apps, els videojocs i especialment els jocs gratuïts "estan pensats per captar l’atenció i enganxar a l’usuari".
A la Unitat d’Atenció al Joc Patològic o Altres Addiccions no Tòxiques del Consorci Sanitari arriben més nois que noies amb problemes de connexió excessiva. Elles abusen més de les xarxes socials i ells dels videojocs, expliquen des del servei.
Els casos d’ús més excessiu o d’addicció – aquests són al voltant d’un 5 per cent del total – "sovint estan associats a altres problemes com dificultats per relacionar-se amb els companys, fòbies socials o autismes", comenta la doctora.
Hi ha mecanismes per detectar si el nen o la nena ha ultrapassat el límit i té problemes per desenganxar-se de la pantalla. "Cal estar atents a la dificultat per sortir de casa, per desconnectar-se, la irritabilitat i ansietat si no estan connectats i la reacció desmesurada si se’ls força a deixar el mòbil o la tauleta".
Sobre l’aïllament, la doctora Aragay demana no traure conclusions precipitades. "Que estiguin connectats no vol dir que estiguin aïllats del grup d’amics" per què la comunicació a la xarxa és permanent.
A l’enquesta de Qustodio, l’abús de la connexió a internet no és la primera preocupació dels adults. En l’àmbit digital, el "grooming" o l’engany del pederasta és la primera inquietud de les famílies, juntament amb la publicació o revelació d’informació personal i l’accés a contingut inadequat.
Família absent i permissiva
L’estudi "Famílies hiperconnectades" analitza també el temps que pares i fills passen junts. Els pares espanyols diuen passar una mitjana de 6,5 hores amb els seus fills entre setmana i els caps de setmana poden conviure unes 11 hores. No els sembla suficient. Un 16 per cent dels enquestats es queixa de no poder passar més temps amb els fills per motius de feina, una preocupació que expressen especialment els pares més joves, els que tenen entre 25 i 34 anys.
L’estudi relaciona aquesta manca de temps en família i la culpa que arrosseguen alguns progenitors amb l’actitud flexible que molts pares tenen amb els seus fills. La meitat dels nord-americans i dels britànics creuen que són massa permissius. A Espanya, sis de cada deu pares creu que és massa tou a l’hora de criar els seus fills.
Per activitats, els pares espanyols són especialment permissius en temes de menjar, en el temps que els petits de la casa dediquen a veure la tele o a jugar a videojocs i també en l’hora d’anar a dormir. Són més rígids quan es tracta de fer la feina de l’escola, les tasques de la llar assignades o en el temps que passen connectats a internet. També en aquests casos els pares més joves són més estrictes que els de més edat.
