Les previsions parlen insistentment de desacceleració i de revisió a la baixa dels indicadors econòmics mundials. En qualsevol cas, la situació no es preveu “tan greu” com la que va generar la crisi que va esclatar el 2008, malgrat que ara “comptem amb un marge menor de maniobra amb la política monetària i fiscal”. Així ho va dir, Joan Tugores, catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona (UB), que protagonitzà ahir la conferència “Reptes de l’economia mundial i com afectaran el comerç internacional”. Aquest expert va participar en la 4a Jornada d’Internacionalització que organitza la Cambra de Comerç de Terrassa, i que va aplegar a especialistes fiscals i financers, operadors logísticsi representants de l’Administració en matèria de comerç internacional, a més de mostrar casos pràctics d’empreses que operen en l’exterior. Ramon Talamás, president de la Cambra, va fer la presentació de l’acte. Estem en una època de turbulències i incerteses, és a dir, de “navegar” per aigües inexplorades. Tot canvia molt ràpidament impulsat per nous fenòmens globals i per la tecnologia. El comerç internacional no queda al marge d’aquesta acceleració. Un dels fenòmens més recents, donada la nova situació geopolítica, és la guerra comercial entre EEUU i la Xina i que ara Donald Trump també ha estès a altres àrees, com la mateixa Unió Europea. Tugores va voler deixa clar que aquesta guerra “només” suposa una petita de part de l’enfrontament d’aquestes dues grans potències que realment estan lluitant pel “lideratge mundial”. I això comporta desavantatges, com la seva negativa repercussió en el creixement econòmic, però també oportunitats, com el fet de poder aprofitar la “desviació de comerç”, és a dir, postular-se per col·locar en EEUU i la Xina productes que es deixaran de comprar mútuament perquè “algú els hi haurà de vendre”.
El bon nivell de les exportacions catalanes i espanyoles va permetre superar millor la crisi i és fonamental en l’actual creixement de l’economia. I, segons Togares, això ha de continuar d’aquesta manera i més encara quan ens troben possiblement davant d’un canvi de cicle. L’economia mundial es desaccelera però s’han de buscar alternatives. “El món és molt més gran que els mercats tradicionals. Hi ha 40 països que l’any 2020 creixeran per sobre del 5% i aquest creixement suposa el PIB de la grandària d’una economia com la de Suïssa”.
En aquest moment, els països exportadors s’han de mostrar “resilients” per mantenir la seva activitat. Per això va donar algunes receptes. Primer, una aposta per la qualitat. El tòpic que a Occident es produeix amb disseny i qualitat i els països emergents només fan “menuderies” és cosa del passat. “Ara la qualitat no és un objectiu, sinó un requisit”. A més, s’ha de potenciar la base exportadora, és a dir, que cada vegada exportin més empreses i també tenir un esperit emprenedor “per detectar i anticipar les preferències globals”. També obrir-se geogràficament, ja que actualment Espanya exporta el 70% a la UE, el 9% a Àsia i només el 2,1% a la Xina. La digitalització comportarà oportunitats en reducció de costos i agilització de tràmits, que pot impulsar un 2% el comerç mundial.