Prometeo era un audaç Tità de la mitologia grega que provocava la ira de Zeus, i Zeus es va emprenyar tant que va treure el foc als homes per a danyar a Prometeo, perquè aquest era amic dels mortals, benefactor seu. El Tità, però, va entrar amb sigil en l’Olimp, va robar el preuat foc del carro del déu Sol i el va retornar als mortals. Prometeo és el nom amb el qual ha estat batejat un projecte tecnològic ambiciós que, més aviat que tard, ajudarà als bombers en la seva no menys audaç tasca diària: es tracta d’un dispositiu que avisa del risc, que alerta de quan han de retirar-se de la primera línia de foc. Prometeo ha estat impulsat per un terrassenc, un bomber veterà que es diu Joan Herrera.
Herrera ha estat l’iniciador d’aquesta aventura, però treballa espatlla amb espatlla en aquest projecte tecnològic amb un infermer especialitzat en monòxid de carboni, Vicenç Ferrés, i tres informàtics: Salomé Valero, Josep Ràfols i Marco Rodríguez. Tots integren un equip que ha obtingut un tremend recolzament a la seva iniciativa amb l’obtenció d’un premi internacional d’IBM, la multinacional tecnològica.
El concurs, conegut com Call for Code, es va resoldre fa unes setmanes a Nova York, a Nacions Unides, i Prometeo l’ha guanyat, imposant-se a més de 5.000 candidatures de tot el món, de 165 països, en un certamen el jurat del qual estava encapçalat per l’expresident dels Estats Units, Bill Clinton. La gala de lliurament es va celebrar el 12 d’octubre i Clinton va subratllar la importància d’usar la tecnologia per a reduir l’impacte dels desastres naturals, salvar vides i mobilitzar els recursos de forma més ràpida i eficaç. El projecte rebrà 200.000 dòlars (181.000 euros) i suport tecnològic de la multinacional per al seu desenvolupament.
Espectacular
És una solució espectacular. Així la va qualificar Mami Mizutori, representant especial de l’ONU per a la reducció de riscos de desastres, segons la informació de l’agència EFE que va difondre l’obtenció del premi. I és espectacular "perquè aprofita les experiències reals dels serveis d’emergències i tècnics que han vist el cost humà dels incendis", va recalcar Mami Mizutori.
La diplomàtica, segons la informació d’agència, va destacar que enguany s’han registrat a Europa més de dos mil focs forestals, tres vegades més que la mitjana durant la dècada passada. Així, el projecte de l’equip d’Herrera cobra més importància que mai.
Joan Herrera treballa en la unitat tècnica del GRAF (Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals) de Bombers de la Generalitat. Bomber inquiet, ha treballat en grups especials de rescat en muntanya i aigua. Va començar a testar què passava en la contaminació ambiental, sobre tot en la produïda per incendis forestals, i la seva incidència en la salut dels bombers. Fa deu anys que té entre cella i cella crear un sistema d’ajuda que a poc a poc va quallant.
Herrera va estar a Horta de Sant Joan fa una dècada, a l’estiu del 2009, quan un paorós incendi forestal es va cobrar la vida de cinc companys: "Vaig pensar que alguna cosa calia fer. A poc a poc vaig desenvolupar la idea, tenint en compte múltiples factors: hem de saber què tenim, quin agent extern fa perillar la nostra integritat i com respon el cos", indica.
Moltes portes
Al principi pocs van fer cas a les seves demandes. A més, no hi havia diners de l’administració pública per a donar suport a la idea del bomber terrassenc, però ell va buscar i va buscar, va impulsar proves experimentals, va acudir a desenvolupadors, va picar a moltes portes. I el projecte va avançar de mica en mica, i camina amb solidesa des que al maig passat Joan Herrera treballa al costat de Ferrés, Valero, Ràfols i Rodríguez. Els informàtics, diu Joan Herrera, són uns fenòmens en intel·ligència artificial i sistemes predictius.
El grup ha desenvolupat un prototip, un artefacte de la grandària d’un telèfon que es col·loca al braç del bomber i incorpora sensors que identifiquen l’agent extern a evitar. Per exemple, detecta la zona de risc i avisa al bomber amb senyals senzills: vermell, groc, verd. Vermell, surt d’aquí immediatament.
El sistema inclou dades sobre la resposta fisiològica de cada bomber i recull informació en temps real de les condicions en les quals està immers. Els sensors mesuren la temperatura, la humitat i la concentració de fum. Aquesta informació s’envia a una plataforma d’intel·ligència artificial que l’analitza i transmet l’alerta si s’arriba a un patró de risc. Un centre de control vigila l’estat de cada membre dels serveis d’extinció. I la informació recopilada en aquests moments queda emmagatzemada, de manera que avanci en precisió amb més i més dades per a un futur.
El sistema mesura, per exemple, l’acumulació de gasos que afecta al bomber en moment real, "però també és un model acumulatiu", destaca Herrera. Les dades guardades permetran avisar a l’afectat del temps de recuperació que li espera per a recuperar la plenitud de forma i tornar al tall. I una APP en el telèfon mòbil l’informarà, li dirà si ja està bé, li recordarà fins i tot si s’ha pres un analgèsic. "Cada persona respon de manera diferent als gasos. El sistema està personalitzat", diu el bomber egarenc. Quan estarà enllestit el dispositiu definitiu? "No ens posem dates", adverteix Joan Herrera, que ha estat professor i formador en la Escola de Bombers de l’Institut de Seguretat Pública. L’equip investigador ha de testar el sistema, assemblar-lo, fer més fiable el seu transport, i el més probable és que no estigui enllestit abans de dos anys.
Però els passos són de gegant. "Hem picat molta pedra. No havia dipositat molta confiança a guanyar el premi, que aquest any estava dedicat als desastres i la seva influència en les persones. Ens satisfà molt que una de les raons del premi fos l’experiència en els serveis d’emergències d’alguns de nosaltres", conclou el bomber.
Herois
Els bombers són "herois" que arrisquen la seva vida pels altres, va dir Salomé Valero en un comunicat en nom de l’equip guanyador a Nova York: "Hem de fer alguna cosa per a ajudar als nostres bombers", va afegir. Joan Herrera, el sanitari Vicenç Ferrés i els informàtics Valero, Josep Ràfols i Marco Rodríguez ho estan fent, i de quina manera: creant a poc a poc un dispositiu que avisarà als bombers del perill que corren en determinat lloc, verd, groc, vermell, i els dirà quan poden tornar al treball després d’una jornada de risc en la qual segurament han aspirat més fum del compte, potser sense adonar-se.
L’equip d’investigadors treballarà amb intrepidesa perquè en pocs anys els bombers puguin portar subjecte al seu braç una cosa similar a un mòbil.
Serà una espècie d’àngel de la guarda tecnològic, una eina més de protecció de la seva seguretat. I de la de tots. L’eina haurà sorgit d’un projecte anomenat Prometeo, dedicat al Tità benefactor dels mortals, premiat en un certamen internacional i promogut per un bomber de Terrassa.
