Després que durant els últims tres anys hagi baixat el nombre d’egarencs que decidien deixar la ciutat i provar sort a l’estranger, durant el 2018 aquesta dinàmica ha tornat a invertir-se. L’any passat, el nombre d’emigracions cap a altres països va créixer a Terrassa un 19%. Les arribades des de l’estranger també van augmentar. Ho van fer un 26%, el que va fer que el saldo migratori extern fos positiu, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre moviments migratoris.
L’any passat van ser molts els egarencs que van decidir marxar a l’estranger. Concretament, 1.815 veïns, enfront dels 1.525 que ho van fer durant el 2017, el que representa un increment del 19%. Feia tres anys que les sortides cap a l’estranger de veïns de Terrassa anaven minvant, però l’any passat es va produir aquest repunt. La dada contrasta amb la de la resta de Catalunya, on succeeix el contrari: les emigracions amb destinació a l’estranger van caure un 17,5%.
Entre les persones que marxen, en molts casos no hi consta cap a on van (893 persones). Però en els casos on sí que hi consta, sobresurten els països de la Unió Europea com a zona de destí (308 persones). Per darrere, apareix el continent americà (209 emigracions).
Tot i les sortides cap a l’estranger, el saldo migratori extern és positiu a Terrassa, ja que la ciutat continua rebent nous veïns procedents d’altres països. De fet, són més els que venen que els que marxen. El balanç és de 2.068 persones, un 33% més que l’any 2017.
La immigració estrangera va créixer un 26% durant el 2018. Van ser 3.883 persones arribades d’altres països les que van assentar-se a la ciutat, enfront dels 3.085 que ho van fer l’any 2017. Feia gairebé una dècada que la xifra d’immigracions no superava les tres mil persones. El 2008 encara van ser més de quatre mil persones les que van venir a la ciutat provinents d’altres regions del món, però entre els anys 2009 i 2016, la immigració a la ciutat va baixar i se situava al voltant de les dues mil persones anuals.
L’any passat, entre els que van venir de fora ho van fer, principalment, d’Amèrica (1.691 persones) i d’Àfrica (961 nous veïns).
Igual que a Terrassa, a la resta de Catalunya les immigracions procedents de l’estranger també van créixer. Es van registrar un total de 177.216 entrades, el que suposa un increment del 16,7%. Les emigracions van decréixer un 17,5%, el que resulta en un saldo net de 99.213 persones.
Respecte a les migracions internes, el saldo migratori és més equilibrat i els fluxos migratoris no han experimentat tants canvis. Terrassa continua sent atractiva per a nous veïns que s’instal·len a la ciutat procedents d’altres comarques. Concretament, al llarg de l’any passat van venir a la ciutat 5.411 persones de la resta de Catalunya (un 1% més que el 2017) i van marxar 5.132 terrassencs (un 4,3% més que el 2017). L’entrada neta, per tant, va ser de 279 nous veïns.
Cap a la resta d’Espanya
En el cas dels fluxos amb la resta d’Espanya, l’atractiu de la ciutat va baixar una mica. L’any passat van ser lleugerament més els ciutadans de Terrassa que van marxar a altres indrets de l’estat que no pas els que van venir. Van ser 1.274 veïns el que es van instal·lar a altres municipis d’Espanya i 1.271 els que van arribar, amb el que el saldo migratori va ser negatiu, de -3 persones. És un fet que no passava des del 2014, quan el saldo migratori amb la resta d’Espanya va ser de -66 persones.
Globalment, tenint en compte els fluxos amb la resta de Catalunya, Espanya i l’estranger, Terrassa va tancar l’any amb un saldo migratori positiu de 2.344 veïns, un 19% més que el 2017.
La clau
Terrassa continua registrant un saldo migratori positiu amb l’estranger (2.068 persones de saldo net) perquè tot i que augmenten els veïns que marxen, són més els que vénen d’altres indrets del món
