A l’octubre, just quan la maduració del raïm és l’òptima, és quan s’assoleis la màxima activitat de la verema. La tradició de recollir el raïm es converteix en un procés clau per als productors i, al mateix temps, de gran interès per a l’enoturisme. Darrere d’un bon vi negre, un rosat o un blanc hi ha ara uns mesos de collita, premsat, fermentació…, fins a aconseguir la qualitat desitjada d’aquella denominació d’origen. Per familiaritzar-nos i estar al dia dels termes que estan en boca dels professionals i dels amants del vi fem un repàs als termes més importants amb ajut del Diccionario de Gastronomia (www.diccionariodegastronomia.com) i d’altres fonts informatives del sector.
Any en el qual ha tingut lloc la verema o recol·lecció del raïm amb el qual s’ha elaborat el vi. És important el clima de la regió (sol, precipitacions, humitat…) perquè determina la qualitat de la fruita i, per tant, del vi. Sol venir indicada a l’etiqueta de les ampolles. Cadascuna de les anyades es classifiquen com excel·lent, molt bona, bona, regular o deficient a part del tast dels experts.
A la indústria del vi, recipient de fusta de forma cilíndrica on es produeix la criança del vi. Té capacitats variables en funció de la regió vinícola, encara que la més utilitzada és la de 225 litres. La normativa vigent assenyala que ha de ser construïda amb fusta de roure tot i que, anys enrere també es va utilitzar de castanyer o d’acàcia.
Al tast de vins es reconeix com el conjunt de sensacions gustatives i tàctils que un vi presenta en boca. Un vi té cos quan presenta un alt extracte sec i consistència, té força i omple la boca amb sabor. Per contra, si no estimula les papil·les gustatives es denomina lleuger. Els vins poden ser de cos lleuger, mitjà o sencer en funció del seu grau d’alcohol, el seu extracte sec i altres elements. El cos és una qualitat apreciada en els grans vins.
Tipus d’indicació geogràfica aplicada a un producte agrícola o alimentari amb una qualitat o característiques que es deuen al medi geogràfic en què es produeix, transforma o elabora. Respon a un règim jurídic internacional de protecció d’una categoria especial d’indicacions geogràfiques a països diferents al país d’origen i s’inclou al Registre Internacional de Denominació d’Origen (DOP). Aquests productes tenen un important percentatge d’exportacions. Els titulars del dret a la protecció acostumen a organitzar-se en un Consell Regulador.
A la producció del vi, punt d’unió de dues estructures vegetals que permet crear una nova planta.
Encara que també utilitzem les formes vinateria i celler per designar el comerç on es venen vins, una enoteca pretén ser un lloc més especialitzat, on s’exhibeixen col·leccions de vins de qualitat que el públic pot visitar i on se sol proporcionar a aquest visitant l’assessorament d’un professional del vi. Les enoteques són també llocs de degustació i de compra, i, a petita escala, es designa també amb aquesta forma una col·lecció particular de vins.
L’objectiu de l’esporgada és reduir el nombre i la llargada dels sarments perquè la planta faci menys raïm, però més gros i de més qualitat. L’esporga allarga la vida de la vinya i assegura la collita de l’any següent.
Reacció química o procés d’oxidació que es produeix per la intervenció dels bacteris o fongs, habitualment als hidrats de carboni. S’obté com a producte final un compost orgànic que determinarà el tipus de fermentació: làctica, alcohòlica (vi), etc…
Al cultiu del vi, (en castellà "hollejo") s’identifica amb l’embolcall de la polpa o la part carnosa del gra. Influeix directament en el sabor del vi, segons el temps de fermentació. És comú assecar-la i utilitzar-la com a combustible, aliment del bestiar o matèria primera.
Fase del cicle vegetatiu de la parra, prèvia a la brotació en la qual la planta segrega saba per les ferides de la poda per cicatritzar. S’inicia el flux de saba des de les arrels fins a les parts aèries i comença el creixement dels rovells que donarà lloc a fulles i fruits. La planta començarà a créixer gràcies a les reserves acumulades en les arrels i al tronc.
vi que no ha estat criat en fusta o el seu pas per una bóta ha estat mínim i conserva les característiques varietals dels raïms amb els quals s’ha elaborat. És lleuger en boca però molt aromàtic i acostuma a tenir un grau d’alcohol moderat. A taula es serveix amb productes lleugers, peixos blancs i mariscs quan és un vi blanc, i amb peixos amb salsa, carns blanques o vermelles, quan és vi negre. Es consumeix preferentment durant els 12 mesos següents a la verema.
Vinya novella, cep plantat de poc. També es coneix a aquella superfície de vinyes que alterna el raïm blanc amb el negre de diferents varietats, amb les quals s’elabora el vi per al consum familiar.
Quan es pot apreciar en un vi una netedat completament homogènia. Al conreu del raïm també s’associa al brot nascut d’una gemma lateral. Aquests brots se solen suprimir per mitjà d’una operació manual d’extracció perquè les seves flors i fruits no maduren correctament.
A l’elaboració del vi, procés que consisteix a aplicar pressió a raïms i fruits de la parra per extraure el suc, el most o el vi, per mitjà d’una premsa. El moment del premsatge i la seva intensitat són molt variables i dependran del tipus de vi que es persegueix produir. A la majoria de blancs i rosats es realitza un lleuger premsat abans de la fermentació mentre que als vins negres el procés sol ser més potent.
Fruita de la vinya, formada per un brot que porta una munió de baies sucoses, els grans de raïm, globoses o el·lipsoidals, de polpa dolça i pela fina groguenca, vermellenca, violàcia o quasi negra. Té propietats desintoxicants i diürètiques. Es menja fresca com a postres o combinada amb algunes carns o peixos. El seu ús principal és l’elaboració de vi, most o vinagre.
Vi amb un curt període d’envelliment en bóta, entre tres i sis mesos. Es situa entre els vins joves i els de criança. Són vins molt afruitats, amb l’elegància i la consistència que aporta la fusta en un curt espai d’envelliment. Aquesta classificació es va utilitzar per primera vegada a la denominació d’origen Ribera del Duero i posteriorment va ser adoptada a d’altres denominacions del país.
Branca llarga i prima de vinya que ha perdut el color verd i es torna marró i s’endureix. Aquesta fusta es forma amb la caiguda de les fulles.
Temps en què es fa la collita del raïm, sigui a mà o a màquina. A Espanya les dates de la verema abasten des de finals de l’estiu fins al novembre, en funció de la latitud i l’altitud. També es realitza la verema tardana per aconseguir raïm amb més sucre. La forma ideal dels ceps depèn de la destinació final dels raïms, si són de taula o per a fer vi. //
És la carta de presentació d’un vi. Ha de constar-hi la seva procedència, el nom del celler, la vinificació (criança, gran reserva, jove…), les varietats de raïm i el percentatge de volum d’alcohol.
És una manera de descobrir la riquesa vitivinícola de la zona on residiu. Podeu visitar un celler o una enoteca i deixar-vos assessorar i aconsellar per especialistes.
Una manera de sortir de la normalitat per conèixer altres vins que no pertanyin a les denominacions d’origen que ja estan posicionades amb un preu alt, a vegades justificades i altres no tant.
