La violència de la qual el procés independentista ha abominat sempre es pot convertir en l’únic referent de la reacció a la sentència dels líders polítics catalans. Això és perillós i, per tant, s’haurà de veure com es gestiona la situació des de la política en un moment en el qual sembla que es genera una certa distància entre els partits i el control de les mobilitzacions. Aquesta imatge es podria estendre a les entitats sobiranistes, que tant de protagonisme han tingut, i tenen, al carrer. De fet, no oblidem que el procés s’ha impulsat de baix a dalt.Encara que es pugui desprendre de la sentència del Suprem el contrari, l’impuls ve de les manifestacions multitudinàries que es van iniciar l’any 2012 i de la pressió dels líders. Només hem de recordar que un dels factors que van provocar l’aplicació de l’article 155 va ser la decisió del president Puigdemont de no convocar eleccions davant la pressió de les xarxes socials, entre altres qüestions.
Ara, l’aparició de Tsunami Democràtic ha significat, almenys pel que s’ha pogut veure aquesta setmana, un salt qualitatiu de certa importància, que escapa a la relació que la societat civil independentista ha tingut amb els partits polítics fins ara. Tot i la crida de l’oculta organització, que ja ha posat a treballar els serveis secrets espanyols, com va assegurar el ministre de l’Interior, a les mobilit-zacions pacífiques, com va fer en els seus comunicats d’ahir.
Tot plegat està posant encara més en evidència la tensió que es viu entre les dues grans formacions que componen el Govern. Al marge que no es vulgui condemnar obertament la violència és cert que s’han rebutjat, uns amb la boca més petita que d’altres, els actes violents al carrer, però segurament es troba a faltar una posició comuna i ferma que mantingui la nova pantalla del procés allunyada de la violència al carrer i que gestioni la situació des de dalt.
Això no comporta una contraposició amb la legítima decisió de la ciutadania de manifestar-se lliurement al carrer i les garanties que estableix l’Estat de dret. Es tracta, com dèiem aquesta mateixa setmana, de mantenir el difícil equilibri entre la prudència i la fermesa i de moment està sent complicat.
