Després d’una bona estona intentant buscar un equivalent català per a la frase castellana que poso de títol, he desistit en l’intent. Em veig obligat a emprar-la perquè cap expressió pot definir millor el darrer moviment mediàtic de l’excel·lentíssim alcalde, Jordi Ballart.
Feia un bon dia el vuit d’octubre quan en Ballart, tot dirigint-se cap a una entrevista amb un mitjà digital de la ciutat, pensava: “Quin titular puc donar avui?”. No ens hauria d’estranyar que l’entrevista hagués estat reprogramada diverses vegades, ben fidel als seus costums, a l’espera que l’estimat líder es trobés en l’estat adient per delectar el periodista amb alguna de les seves conegudes exclusives. Deuria tremolar part del seu equip de govern pensant: “A qui de nosaltres li caurà la propera proposta esbojarrada?”. Però no (respiraven alleugerits el seus regidors/es), en aquest cas no va ser una nova idea trencadora, sinó una declaració en la línia del darrer any; un atac contra el seu antic partit.
Fa goig veure com una persona és capaç d’acomplir conjuntament dues de les tasques que té més perfeccionades, atacar els socialistes i mentir. Darrerament sembla ser que aquesta és l’estratègia per combatre el partit de la rosa no només a Terrassa sinó a la resta de l’Estat. Parlo de mentir perquè el sucós titular que Ballart va proporcionar, i que el periodista va reproduir feliçment i sense cap remordiment, era que el PSC va deixar l’alcaldia en números vermells (sic). Pel bé de la comèdia, espero que hi hagués un esfereïdor silenci després d’aquesta afirmació. Un somriure còmplice. La seguretat de saber que la que has dit és ben grossa.
Davant d’una acusació tan greu i colpit en el seu cor de gestor públic, l’antic alcalde i ara cap de l’oposició, Alfredo Vega, no va tardar a denunciar tan sonada calúmnia i convocar en Ballart a un debat, amb la presència d’alts càrrecs administratius de l’Ajuntament. Una cita on Ballart podria provar de demostrar on és el fonament de les seves afirmacions. Dic podria. Potser no ens hauríem de fer gaires il·lusions i recordar, digne de tragicomèdia, que el bo d’en Jordi no va assistir a cap debat durant la campanya electoral refusant contraposar cap tipus de proposta amb la resta de candidats. Suposo que estaria ocupat amb alguna visita en un barri egarenc dels afores per recordar que ell era el veritable socialista. Tan ocupat com deu estar ara el seu cap de gabinet intentant buscar una excusa per refusar un cara a cara que, sincerament, només s’ha buscat ell mateix. Tornant al títol, com diu el saber popular, “tú miente, que algo queda”.
