La manifestació d’ahir va ser segurament la més multitudinària de les relacionades amb el “procés” des d’aquella del 3 d’octubre del 2017, l’endemà passat del referèndum. Ahir, a última hora de la tarda, milers de persones van sortir del Raval de Montserrat i es van dirigir al Palau de Justícia de la Rambleta del Pare Alegre. I el gruix de la manifestació va tallar l’autopista C-58.
“No mereixeu la senyera que porteu”, cridaven alguns manifestants als Mossos d’Esquadra que custodiaven els accessos a l’edifici judicial. L’autopista ja estava tallada. Els CDR ja havien anunciat una “acció sorpresa” a continuació de la concentració davant l’Ajuntament, que va començar a les 7.30 de la tarda, com cada dia. Però ahir no era un dia qualsevol. Ahir la convocatòria va ser secundada per milers de persones enrabiades per la sentència condemnatòria contra els líders del “procés”.
Va començar l’acte amb el tradicional minut de silenci. Ja s’havia anunciat una manifestació per a després. Després del minut de silenci, els càntics també habituals i els manifestos. Entre crits de “llibertat”, es va llegir el primer manifest, que va recordar que aviat es compliran dos anys de la celebració dels “cants per la llibertat”. O sigui, de l’empresonament preventiu dels líders polítics.
El d’ahir, es va recordar, era un dia “molt trist” perquè s’havien vulnerat “tots els drets que pot tenir una persona”. Després d’exigir “la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats”, es va esmentar a cadascun dels condemnats. A Carme Forcadell, “presidenta legítima del Parlament”, i als altres, amb especial dedicatòria a Josep Rull, “conciutadà nostre”, i al també terrassense Lluís Puig. Es va cridar “president, president” quan es va nomenar a Carles Puigdemont.
“Us volem a casa”, van cridar centenars de persones. I “fora la bandera espanyola”. I “no passaran”. Es va denunciar la “falta de democràcia de l’Estat espanyol”. La “cançó dels indignats” va donar pas a la lectura d’un altre manifest, que va qualificar la sentència de “dura i injusta”. Els presos estan en la presó, entre altres coses, “per exercir la llibertat d’expressió” i la decisió del Tribunal Suprem és “un càstig a persones innocents”. És una resolució “que només busca venjança” i suposa “un intent d’enviar un missatge de por”. L’1 d’octubre, segons els convocants de l’acte, van ser “més de dos milions de persones” les que van desobeir, les que van exercir el seu dret a votar per la independència. “Res farà desaparèixer el nostre anhel de llibertat”, va dir la lectora de l’escrit.
Va haver-hi crits d’ “unitat” repetits quan es va demanar una implicació als dirigents, “una resposta política i institucional a aquest moment històric”.
A les 8.10 va començar la marxa. Des del Raval de Montserrat fins a la Rambla d’Ègara pel carrer de la Goleta, i Rambla a baix, cap a la Rableta del Pari Alegri. Centenars de persones es van anar sumant a la manifestació a mesura que avançava, tots darrere d’una pancarta de CDR Terrassa. “Canya contra Espanya”, cridaven els primers. I “els carrers seran sempre nostres”. Agents de la Policia Municipal tallaven els carrers.
Tall
Mitja dotzena de dotacions dels Mossos d’Esquadra estaven disposades en els accessos al Palau de Justícia. No s’havia d’arribar a la porta. Uns altres s’havien col·locat en l’entrada cap a la C-58.
Poc després l’autopista quedava tallada pels manifestants. Desenes de persones continuaven baixant per la Rambleta.
