Mentre s’espera que arribi el futbol, el Terrassa se sosté sobre uns números magnífics, excelsos en les darreres setmanes. La victòria contra el Sants d’aquest diumenge és la tercera consecutiva dels egarencs i la quarta en quatre partits al Camp Olímpic. A més, la porteria s’ha tancat a pany i forrellat i en cinc partits només s’ha rebut un gol. I la conseqüència de tot això és una quarta plaça consolidada amb una renda de quatre punts en relació amb el cinquè classificat del campionat. Amb només vuit jornades disputades, el balanç estadístic d’aquest equip és esplèndid. Ara cal que arribi el futbol promès, encara que el creixement de qualsevol col·lectiu sostingut en aquests números és molt més sostenible.
Perquè estadísticament, el partit estava gairebé escrit abans de començar. El Terrassa arribava al mateix després de signar al camp del Cerdanyola el partit més complet de la temporada, amb la primera victòria fora de casa a la butxaca i accedint als llocs de “play off” per primer cop des de la primera jornada. El Sants ho feia amb quatre partits seguits perduts, un sac de gols rebuts i un 0 a 7 a casa a la darrera jornada. Però, per sort, el futbol és molt més que números. I els estímuls emocionals incideixen, de forma positiva o negativa, en el rendiment d’uns i altres. Així s’expliquen les dificultats que el Terrassa va trobar per obrir la llauna de la defensa més golejada del campionat, però ferida en el seu orgull per la darrera derrota amb estrèpit. I no és menys influent la pèssima primera part d’un Terrassa, probablement, confiat que la diferència futbolística entre uns i altres acabaria portant la teoria al marcador més d’hora que tard.
Primera part molt fluixa
Es va veure obligat l’equip de Xevi Molist a canviar-se l’esmòquing per la granota de treball per superar la resistència del Sants. El Terrassa va començar el partit sense la tensió exigible i no va ser fins després del descans quan va prémer l’accelerador per superar el Sants en tots els terrenys.
Sense Arranz, Coro i Yayá, tots tres lesionats, l’entrenador terrassista va mantenir el 4-3-3 de Cerdanyola amb Jordi López com a substitut d’Arranz i Kilian en el lloc de Coro. A més, Lucas Viña va entrar per Genís al lateral esquerre de la defensa. El Sants va donar el primer ensurt en el primer minut, en una acció de Navarro que va resoldre Ortega. El partit es va convertir en un seguit d’errades de precisió, d’accions precipitades i de futbol jugat a una velocitat inadequada, on la lentitud de les jugades del terrassistes convertien en previsibles cadascun dels seus moviments. El domini territorial del Terrassa es va convertir en un soporífer rondo sense capacitat de desequilibri i només Àlex Fernández, el millor jugador del partit, va generar una bona ocasió en un gran llançament de falta que Oriol, porter del Sants, va rebutjar en una brillant intervenció.
El Sants va tornar a aparèixer en una jugada de Suma amb un xut proper al pal i el Terrassa va tenir dues acostaments esporàdics, el primer en una centrada d’Àlex Fernández que es va passejar per l’àrea, i el segon en una rematada de Lucas Viña a l’exterior de la xarxa.
Més velocitat, més futbol
A la segona part, el Terrassa va canviar la velocitat del seu joc. I amb aquest detall va variar el decurs dels esdeveniments. Els egarencs van créixer en la intensitat i en la pressió, augmentant la seva capacitat ofensiva. A més, al minut 47 es va avançar en el marcador i es va evitar minuts de desgast anímic que l’haguessin pogut complicar el partit. Va ser Àlex Fernández qui d’una espectacular rematada de cap, a centrada de Jaume, va superar Oriol i va establir l’1 a 0. És el segon gol d’Àlex Fernández, també de cap, en aquesta temporada. El mateix Àlex, omnipresent en totes les zones del camp i atrevit en totes les accions, va poder fer el 2 a 0 tres minuts més tard, però la seva rematada va anar, en aquesta ocasió, al cos del porter.
També va augmentar el protagonisme de Jaume Pascual en aquesta segona part i d’això es va beneficiar el joc d’atac del Terrassa. El futbolista local va rematar de cap a fora una gran centrada de Lucas Viña al minut 60. I al 71, va signar una excel·lent acció individual que va trobar el pal de la porteria del Sants en lloc de la xarxa.
L’entrada de David López i de Domi va dinamitzar el joc dels locals en el tram final del partit, amb més alternatives en la construcció i en la finalització. Amb un rival tocat anímicament i sense capacitat per posar en perill l’àrea egarenca, el partit es va resoldre en el minut 84 amb el 2 a 0 de Carlos. L’excel·lent defensa cedit pel Cornellà va rematar de cap en una posició molt complicada un córner llençat per Àlex Fernández i la pilota va acabar al fons de la xarxa visitant tancant el partit definitivament a favor dels locals.
Els minuts finals, amb el partit decidit, van tenir com a millor notícia el debut a la competició del migcampista Manu, inèdit fins al moment. Ell i i el davanter Jordi López, que va disputar els 90 minuts, van signar la seva primera participació en el campionat de Tercera Divisió.
La fitxa
Terrassa FC. Ortega, Prado, Carlos, Pelegrín, Lucas Viña, Galeano, Àlex Fernández, Kevin, Jaume, Jordi López i Kilian. David López va substituir Kevin en el minut 75; Domi, Jaume en el 80; i Manu, Kilian en el 85.
UE Sants. Oriol, Mulero, Sergi, Picolo, Guille, Navarro, Sergi Vicente, Sergio, David Cura, Suma i Fran. Josele va substituir Fran en el minut 58; Samu, Navarro en el 72; i Fabre, Suma en el 80.
Àrbitre. Josep Ollé Lladó. Va amonestar Lucas Viña, Mulero i Sergi.
Gols. 1-0, minut 47, Àlex Fernández; 2-0, minut 84, Carlos.
Públic. 875 espectadors.
Un per un
Ortega. Poques intervencions, però una molt important al primer minut.
Prado. Malgrat que va tenir menys presència en atac, se’l va veure segur i concentrat en la tasca defensiva.
Carlos. Impecable. No va donar respir al rival i va marcar el segon gol.
Pelegrín. . Massa conductor de la pilota a la primera part, però millorat en la segona.
Lucas Viña. De menys a més. Va posar bones centrades a l’àrea i va estar a prop del gol.
Galeano. Discontinu. Molt sol a la primera part, però amb més capacitat d’intervenció a la segona.
Àlex Fernández. Extraordinari partit. Es va atrevir amb tot, va dirigir l’equip, va marcar el primer gol i va llençar el córner del segon.
Kevin. Sacrificat en la seva feina, però poc participatiu en les tasques de construcció.
Jaume. Desequilibrant en la segona part, va merèixer el gol en un parell d’oportunitats.
Jordi López. Va aportar feina i sacrifici en el seu primer partit a Tercera.
Kilian. Irregular, encara que a la segona part se’l va veure molt més ficat en el partit.
David López. Està trucant amb força a la titularitat. Té atreviment i bon nivell tècnic.
Domi. La millor notícia la seva tornada. I el bon nivell mostrat en els darrers deu minuts.
Manu. Va tenir el premi del debut en partit oficial.
