Jordi Martínez Filvà (Montmeló, 11 de febrer del 1977) tornava aquesta temporada al Terrassa FC per exercir de segon entrenador. Exjugador del club egarenc durant dues temporades, Xevi Molist el va reclutar per treballar junts com ja ho havien fet en el passat tant a l’Horta com a l’Hospitalet. Jordi Martínez ha estat un dels grans golejadors del futbol català de les darreres èpoques i la seva presència a la banqueta egarenca suposava un plus de qualitat en el cos tècnic dels egarencs.
Ara fa uns dies, va posar un precipitat i inesperat punt final a aquesta etapa. "Ha estat degut a la meva vida fora del futbol", explica amb relació a les raons de l’adéu. "Estic treballant a l’Agrupació Barça Jugadors com a responsable de l’àrea esportiva i cada cop l’exigència laboral és més gran. I també influeix l’àmbit familiar, perquè tinc família nombrosa i hi ha feina a fer. Els meus dos fills grans també juguen, s’ajunta a això el meu partit i és complicat. A Terrassa dediquem moltes hores i al final vaig prendre la decisió, encara que a contracor perquè em va fer molta il·lusió venir."
Decisió difícil
Jordi Martínez admet que no ha estat senzill renunciar a aquesta etapa. "Quan Molist em proposa tornar a estar junts em va fer una il·lusió enorme. El Terrassa és un club que m’estimo molt, perquè vaig estar dos anys en què tothom em va tractar molt bé. Em feia il·lusió estar de nou amb el Xevi i amb jugadors que havíem tingut a l’Horta. De vegades la il·lusió et pot més que altres coses. I em sap greu, perquè quan comences alguna cosa la vols acabar i no deixar-la a mitges. Fins i tot vam parlar de venir menys dies, però jo si hi sóc és amb totes les conseqüències, al cent per cent. Per això em sap greu deixar el projecte a mitjan camí."
Feliç pel tram de viatge que ha compartit amb el Terrassa 19-20, assegura que ha gaudit molt d’aquests mesos. "M’he sentit molt a gust. Era el quart any amb el Xevi, els jugadors han estat receptius i compromesos, participava dels entrenaments i m’ho he passat pipa."
Amb aquest coneixement profund de l’equip, de l’entorn i de la categoria, diu que el conjunt egarenc està capacitat per fer un paper de protagonista en aquesta Lliga. "Hi ha un equip jove, amb fam. Aquesta joventut et fa cometre errades, però a mi m’agradava. Cal tenir paciència perquè el model de joc que vol Molist requereix el seu temps. De mica en mica es va avançant, es va veient un equip solvent, que fa mal. Tinc molt bones sensacions, el marge de millora és gran i el recorregut portarà al Terrassa a fer un gran any."
Confiança en el projecte
Encara que l’equip no ha evitat crítiques al seu joc en aquest inici de temporada, Jordi Martínez considera que cal deixar-lo treballar. "La impaciència en el futbol és un problema general, no només del Terrassa. La gent parla de projectes i a les primeres jornades l’entrenador és fora. Es vol guanyar, jugar bé i la gent del Terrassa té bon gust pel futbol. Li agrada que el seu equip ataqui, que faci ocasions, que doni bon tracte a la pilota. Ho sabem els que hem defensat aquesta samarreta i és el que transmetem als jugadors. La mitjana d’edat de l’equip és baixa i per això cal ser pacients." D’acord amb aquest raonament, és optimista en relació amb les possibilitats esportives. "Jo veig el Terrassa capacitat per entrar al "play off". Una altra cosa serà l’exigència del "play off".
Coneixedor de la pressió existent al voltant del club i de la necessitat d’abandonar la Tercera Divisió com més aviat millor, Jordi Martínez entén que el salt a la categoria superior no es pot ajornar. "El Terrassa hauria d’estar sempre, com a mínim, a Segona "B", i fer algun salt, de tant en tant, a Segona "A". Però el futbol d’avui en dia és molt complicat. Cada cop hi ha menys diners i els clubs de Tercera no es poden mantenir sols, costa sobreviure. Però el Terrassa ho té tot per fer un salt. Deu anys a Tercera és una llosa".
