La desigualtat és "una ferida que no cicatritza", destaca Càritas. La institució diocesana va presentar ahir la memòria de la seva activitat a tota Catalunya durant el 2018. Hi havia veus al 2017 "que deien que la crisi havia acabat". Però no: "No ha acabat, sinó que es cronifica". Càritas Diocesana de Terrassa va atendre l’any passat 30.809 persones. Gairebé 11.200 llars a la demarcació. Una de cada quatre està sobreendeutada,
Tenir un treball no és garantia de sortir de la pobresa. No és un pressentiment. La realitat ho afirma: "Des de Càritas detectem com augmenten fins al 17,40 per cent les persones que malgrat estar treballant necessiten ajuda, un indicador que actualment el fet de tenir feina no és garantia de poder tenir una vida digna", afirma l’entitat. "Malgrat els drets humans i les lleis que garanteixen una protecció als ciutadans, hi ha treballadors pobres, que no arriben a final de mes, no perquè gastin molt, sinó perquè cobren poc i fins i tot s’han de veure en la situació de triar entre pagar el lloguer o donar de menjar als seus fills", afegeix.
Un 57,21 per cent de les llars ateses per Càritas a la demarcació de Terrassa tenen infants al seu càrrec: "Les llars que viuen en situació d’inseguretat de l’habitatge han augmentat respecte el 2017, arribant al 46,78 per cent". Les llars en les quals viu una persona sola arriben al 26,89 per cent.
Més del 90 per cent de les llars ateses per Càritas estan en risc de pobresa. I una de cada quatre llars està sobreendeutada. A tota Catalunya, les famílies que viuen en situació d’inseguretat a l’habitatge augmenten fins al 46,78 per cent respecte al 2017. És "un reflex de la dificultat actual de trobar habitatge social per a les famílies. I mostra que calen polítiques justes per tal que hi hagi habitatge assequible per a les famílies", apunta Salvador Obiols, director general de Càritas.
"Ens preocupa que un 17,40 per cent de les persones ateses, malgrat estar treballant, necessiten ajuda per arribar a final de mes. Moltes llars veuen com les persones que assumeixen les despeses treballen moltes hores, i malgrat l’esforç personal i familiar, requereixen d’ajuda per poder pagar totes les factures. Des de Càritas denunciem que tenir un sou no garanteixi poder pagar les despeses de la llar i tenir una vida digna. Això fa que les famílies no puguin guarir la ferida que la crisi els ha deixat", indica, contundent, Obiols.
El director general de la institució d’acció social de l’Església recorda l’informe "Atrapats en la precarietat, el deute que ofega les famílies més vulnerables". L’estudi concloïa que el 48 per cent de les llars viuen amb ingressos que van dels 300 als 750 euros al mes. "Ningú hauria de triar entre pagar l’habitatge o donar de menjar als fills", reflexiona Salvador Obiols.
Respecte a la situació legal de les persones ateses, el 44,03 per cent tenien nacionalitat espanyola i el 32,98, la seva documentació estrangera regularitzada. El 22,99 per cent eren estrangers sense documentació regularitzada. El 17,40 per cent, como s’ha dit, eren persones amb feina. El grup més nombrós és el format per aquells que es troben a l’atur, amb el 60,91 per cent. El 21,69 restant està format per persones en situació d’inactivitat, com els pensionistes.
La major part dels usuaris de Càritas Diocesana de Terrassa són espanyols, col·lectiu que constitueix el 42,78 per cent del total. Els percentatges dels procedents d’Amèrica i Àfrica són similars: 26,47 en el primer cas i 26,48 per cent en el segon. Els segments per procedència es completen amb el 2,65 per cent d’originaris d’altres països europeus i el 1,,5 per cent d’asiàtics.
La parella amb fills representa el nucli familiar més freqüent, amb el 38,09 per cent dels casos, mentre que la família monoparental amb fills constitueix el 19,12 per cent. I les persones soles, el 26,89. Les parelles sense fills, els parents que viuen junts i els habitans d’habitatges sense relació de parentiu conformen, respectivaments, el 5,86, el 7,06 i el 2,98 per cent. "Les llars més vulnerables són les que tenen infants a càrrec i n’atenem un 57,21 per cent", diu Càritas Terrassa. La memòria de la institució indica que el 42,20 per cent dels atesos viuen en un habitatge de lloguer i el 21,84, rellogats. El 8,61 per cent han ocupat un pis i el 2,97 no tenen sostre. Aquells que viuen en un habitatge de propietat formen l’11,02 per cent. L’11,85 estan en acollida sense pagar i l’1,51 per cent depenen d’entitats socials.
Serveis
El 46,33 per cent dels usuaris són atesos per la institució des de fa més de dos anys, i menys de cinc, i el 10,38 per cent porten més de cinc anys en serveis d’ajut de l’entitat catòlica. El 43,29 reben ajut des de fa menys de dos anys. Càritas desenvolupa, entre d’altres, serveis d’atenció domiciliària, espais de relació i suport grupal i voluntariat a domicilis i rsidències. Té vui habitatges compartits i setze pisos per a persones soles o famílies, a més d’onze centres d’acollida i suport a persones sense sostre.
Amb la idea "d’impulsar el programa d’inserció laboral", Càritas va obrir al 2018 noves botigues de roba solidària i va signar convenis amb ajuntaments per instal·lar contenidors de recollida de roba. Ha recollit 117.296 quilos de roba en set municipis. "D’aquesta forma no només reciclem i reutilitzem roba, sinó que estem contribuint a fer un consum responsable i a promoure una economia sostenible. I hem ajudat a 878 persones a adquirir habilitats i coneixements per tal d’incorporar-se al món laboral, entre els quals 26 persones han pogut tenir un contracte d’inserció amb APASOMI", diu la institució. APASOMI és una empresa d’inserció laboral de Càritas Terrassa.
Els socis, els donants i els 1.509 voluntaris han fet possible, segons Obiols, atendre milers de persones "en els 275 projectes que conformen els programes: acollida i acompanyament, cobertura de les necessitats bàsiques, inserció laboral, família i infància, educació i formació per a adults, sense llar i habitatge, gent gran, i salut".
"Durant l’any 2018, el 19,3 per cent de la població catalana es trobava en situació d’exclusió social i, dins d’aquest grup de població, els que es trobaven en situació més greu d’exclusió social severa eren el 9,6 per cent, amb un augment de tres dècimes des dels moments pitjors de la crisi, el 2013", manifesta el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, a la memòria presentada ahir a Barcelona.
El nombre de persones beneficiàries de l’acció de Càritas Catalunya va baixar al 2018 el 31 per cent respecte al 2017. "Si bé és cert que aquest període de reactivació de l’economia ha permès, a moltes llars que es trobaven en situació d’exclusió social, una recuperació en la línia de la integració, també constatem que encara no s’han assolit els nivells que hi havia el 2007, abans del període de recessió, i que les famílies en situació d’exclusió més severa han quedat en una situació encara més precària i han exhaurit totes les xarxes de suport i de seguretat", diu Roig. O sigui: "Atenem menys persones però les atenem més vegades i amb més intensitat". Gairebé al 70 per cent "se’ls ha hagut de donar suport en les necessitats bàsiques".
