L’actriu Rosa Boladeras, que des de fa poc és la regidora de Cultura de Terrassa, puja avui a l’escenari de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per protagonitzar "La Rambla de les floristes", de Josep Maria de Sagarra, sota la direcció de Jordi Prats. L’actriu diu de la mítica obra que és meravellosa tant pel que explica i sobretot com ho fa. Reivindica a Sagarra per la seva gran vàlua literària en dibuixar dones de fa més d’un segle que ja reivindicaven el seu poder de decisió i llibertat i per fer-ho en un llenguatge poètic que commou.
Com ha preparat el personatge d’Antònia, la protagonista de "La Rambla de les floristes", de Josep Maria de Sagarra?
Amb molta estima i gratitud. És un personatge molt bonic; una de les icones dels nostres clàssics i de la història del nostre teatre català. I, per tant, també ho he fet amb molt de respecte. He confiat des de l’inici en el director, Jordi Prat, i he aportat allò que em semblava interessant.
És una obra en vers. Suposa un esforç addicional?
És un gran privilegi interpretar una obra en vers i més els de Sagarra. Aquesta peça té uns versos meravellosos. Però haig de reconèixer que és molt difícil. El vers és la partitura de l’obra i, per tant, no pots fallar. Cal donar el to i el ritme adequat sense quedar encotillat . És a dir que no sigui un recital. Cal fer-ho amb naturalitat i transmetre totes les emocions.
A punt d’estrena?
Tot a punt. Cal dir que ha estat una feina molt intensa. Al mes de juliol vàrem començar els assajos. Cada dia ens hi hem posat un mitjana de vuit i nou hores. És una obra complicada d’interpretar.
L’actriu Rosa Maria Sardà es va ficar en la pell del mateix personatge que fa vostè
Va ser la primera producció dramàtica que va fer TV3 l’any 1986, amb motiu del 25è aniversari del traspàs de l’autor i sota la direcció d’Orestes Lara. Es va fer una segona retransmissió l’any 2011 quan es va complir el 50 aniversari de la seva mort. Rosa Maria Sardà és una gran actriu i ho feia molt bé perquè és una virtuosa del vers. La malaurada Àngels Poch, de Terrassa, també dominava el vers com ningú. Jo m’emmirallo en elles. De la Rosa i de l’Àngels he intentat aprendre tot el que he pogut i posar de la meva part. De tota manera, no és el mateix la televisió que el teatre. A la televisió vas gravant i si no surt bé, pots repetir l’escena. Al teatre això no ho pots fer. Cada dia és una funció en viu.
"La Rambla de les Floristes" es va estrenar un mes de març de 1935 al Teatre Poliorama i el relat està ambientat a 1868. Fa molt de temps. Han fet una versió actual?
Som fidels al text de l’autor, de la seva història que se centra en un lloc molt especial, com és la Rambla de Barcelona i les floristes, entre elles l’Antònia, que és la protagonista. El director, Jordi Prat, li ha donat una mirada del segle XXI. De tota manera, l’obra parla de coses universals. Parla d’una dona, l’Antònia que era avançada a la seva època, que reivindicava una manera d’estimar sense renunciar al seu espai i al seu territori. Llavors era impossible que una dona tries com volia ser i estimar. És una obra que parla de moltes coses i sobretot de llibertat. Jo crec que aquest personatge de l’Antònia que interpreto avui dia seria totalment feminista.
S’ha emocionat aprenent els versos d’en Sagarra?
És una obra que commou. En els assajos hem comentat diverses vegades que explicarem, a partir d’avui sobre els escenaris, una història que val molt la pena. I això fa que la professió tingui molt sentit. El director, Jordi Prat, bromejant ens ha dit que som ‘la Royal Sagarra Company" simulant a la "Royal Shakespeare Company". Hauríem de valorar més els nostres escriptors, una cosa que fan a molts països del món. I servir aquesta història de Sagarra amb l’equip que la farà, és un plaer.
Havia treballat amb Jordi Prat?
Sí. Fa molts anys que és coneixem. El vaig veure fer un treball a l’Institut del Teatre i va seduir de totes totes. El muntatge més recent que hem compartit va ser "Els jocs florals de Camprosa" al mateix Teatre Nacional de Catalunya (TNC) l’any passat. És un director amb qui et pots atrevir. En Jordi arrisca i m’agrada apuntar-me a aquest risc perquè si fallem, ell està amb nosaltres.
Amb "La Rambla de les Floristes" serà la primera vegada que una gran producció pròpia del TNC surt de gira i estarà tres mesos fora, de gener a març de 2020.
Està molt bé que les obres del TNC girin i és descentralitzi perquè, al final, el TNC el paguem entre tots i cal revertir els impostos.
L’obra gira per vint ciutats però no passa per Terrassa
No semblava ètic contractar una obra en la qual surt la regidora de Cultura de la seva ciutat. Sempre es podria interpretar que s’ha fet expressament. Hi ha ciutats properes, com Sant Cugat i Sabadell, que sí que la presentaran i que els espectadors de Terrassa hi poden anar.
Avui estrena nova obra. També va debutar fa uns mesos en una feina ben diferent, en la política activa i com a regidora de Cultura.
No negaré que és dur. Jo em considero una persona molt apassionada i perfeccionista, i em dol si no arribo a tot. Sí que és veritat que aquest temps, amb les noves responsabilitats polítiques i els assajos de l’obra, m’ha costat algun dia d’agafar el son. Hi ha moments en què t’assalten les pors i les inseguretats quan tens molta feina. Ara ja està, ja començo a veure la llum perquè, a partir d’avui, ja fem les funcions al TNC i després la gira que serà només el cap de setmana. Tot serà més tranquil. Ara podré dedicar-me més a la regidoria i gaudir l’obra.
Se sent còmode a primera línia en el Govern municipal?
Sí, molt. Cal canviar coses a cultura, ser valent, però hi veig possibilitats. La cultura són moltes coses i cal mirar que hi ha a cada àrea, revisar i replanificar el que calgui.
On vol posar el focus?
És difícil de dir però sobretot treballar en la línia que cal potenciar tot el sector de les arts professionals amb la creació, producció, exhibició i intercanvi. I també que tothom hi tingui accés; és a dir que la música clàssica i el rock, per exemple, es pugui aprendre a totes les escoles. Jo estic convençuda que les arts generen activitat econòmica però el més important és què salven vides.
