Els americans són molt afeccionats a utilitzar paral·lelismes lingüístics i segurament que a la política catalana i especialment l’espanyola dirien que s’està fent un "reset", un tornar a començar com a conseqüència de la convocatòria de les noves eleccions generals del novembre. Des de fa setmanes que els partits polítics estan en "mode campanya" i alguns actuen com si no tinguéssim memòria o com si no fóssim capaços de discernir el que són actituds oportunistes d’electoralisme.
Sembla que, especialment, els partits de la dreta, Partit Popular i Ciutadans, s’hagin adonat que el lloc de trobada és el centre i deixen de competir pel vot de l’extrema dreta, que els ha situat en una espiral perillosa i lluny dels estàndards liberals europeus. La moció de censura presentada per Ciutadans contra el president Joaquim Torra ha estat un exemple d’aquest tipus d’accions que per molt que es vesteixin amb discursos estructurats no acaben de convèncer i que, si haguéssim estat en un altre moment del curs polític sense unes eleccions generals a les portes, no s’hagueren produït. No oblidem que, tot i havent guanyat unes eleccions, Inés Arrimadas mai va voler "cremar" la seva imatge optant a la presidència de la Generalitat en una votació parlamentària que tenia perduda per endavant o presentant després una moció de censura que no hagués tingut cap recorregut al Parlament.
El Partit Popular ha decidit que no ha de competir amb Vox, sinó arrossegar vots de la dreta del PSOE i refermar la seva posició central contra Ciudadanos. Casado gira al centre i crida els polítics, molts d’ells ministres, dels quals va renegar al mes d’abril. És molt recent la campanya dels anteriors comicis perquè oblidem segons quines actituds de tots plegats. Però així és la política i, del no voler sentir-ne parlar dels socialistes, ara passem a no descartar cap escenari. Fins i tot, ja no és tan ferm l’eslògan aquell de "con Rivera no", que tanta gràcia va fer la nit de les darreres eleccions. I tot, pel bé de l’Estat en un moment de gran complexitat com serà la sentència del procés que es farà pública els pròxims dies. La política catalana condicionarà l’espanyola irremeiablement durant molt de temps, perquè no es fa política.
