Alguns demògrafs consideren que els índexs de natalitat tenen molt a veure amb els cicles econòmics. És a dir, que l’augment i el descens del nombre de naixements és paral·lel a la realitat econòmica de les comunitats. Fa deu anys que Terrassa està patint un descens de la natalitat i l’any passat va tornar a baixar entorn del cinc per cent. Aquest descens és més accentuat entre les mares de nacionalitat espanyola; les estrangeres, augmenten el nombre de naixements, encara que sigui mínimament i són les que permeten que les xifres no siguin demogràficament més preocupants. La realitat terrassenca és molt similar en xifres a la realitat de la comarca i al que passa a Catalunya. Han estat precisament les mares estrangeres les que han pal·liat el problema a Terrassa i també a Catalunya i és la comunitat estrangera la que garantirà que es mantingui la natalitat encara que sigui en índexs baixos o fins i tot augmenti.
Segurament que les raons d’aquestes dades les hem de buscar en arguments essencialment econòmics. Es pot pensar que en un moment en què els indicadors macroeconòmics són positius o han estat positius es doni la circumstància que la natalitat no s’ha recuperat. És evident que aquesta recuperació no ha arribat a totes les capes de la societat ni de la mateixa manera. Els problemes econòmics porten els joves a emancipar-se més tard, a resoldre la seva vida professional més tard i a replantejar-se la seva logística familiar.
La repercussió social dels problemes econòmics de les famílies afecten, sens dubte, a la planificació familiar i això fa que una de les conseqüències sigui que les famílies no tenen els fills que els hi agradaria i una cosa és que les parelles decideixin lliurement no tenir fills o tenir-ne només un i un altre que existeixin condicionants que obliguin a modificar la seva voluntat en aquest sentit. A més, aquest descens de la natalitat coincideix que hi ha menys dones, perquè les generacions que ara estan tenint fills són les nascudes a les dècades dels anys 80 i 90, moment en què també es va produir una important contracció de la natalitat.
El problema no és menor, perquè a les qüestions socials que acompanyen les decisions de no tenir o tenir menys fills i també tenir-los més tard, hem de sumar també conseqüències a altres nivells si pensem en aquesta circumstància i en un creixement vegetatiu negatiu, que provoca tensions a la sostenibilitat de les pensions i als problemes i necessitats propis de l’envelliment. En definitiva, que els índexs de natalitat no són només xifres, sinó que tenen unes conseqüències que van molt més enllà de la pura estadística.