La història del carrer de Sant Pere recorda que sempre ha estat un pol social, cultural i comercial de la ciutat. Un carrer de pas per viatjants tèxtils a principis del segle XX, per la ciutadania els dies d’esbarjo al casino, per infinitat d’alumnes, per treballadors de camí a la feina o a casa i de compradors, per què al carrer Sant Pere s’ha concentrat sempre el bo i millor del comerç local.
Al carrer hi havia dos casinos: el Casino del Comerç i el Circol Egarenc; tres centres educatius: l’Escola Ègara, l’Acadèmia Fuster i Cultura Pràctica; dues pastisseries, La Montserratina i La Lyonesa i tres cases senyorials: la Casa Bonaventura Marcet, al número 27, la Casa Armengol, a la cantonada amb el carrer de la Palla, on té l’accés,
Actualment cada dia hi passen més de 4 mil persones per un carrer que, fa un segle, sovintejaven els viatjants tèxtils que visitaven la ciutat. Aquest tràfec constant de viatjants cap als magatzems tèxtils i cap a l’Estació del Nord va fer que l’Industrial Pasqual Sala proposes als germans Pompidor la construcció del Gran Hotel Peninsular, al costat del Circol Egarenc. Es va estrenar el 1903 i va funcionar poc més d’una dècada.
Avui, la fisonomia del carrer conserva moltes de les joies arquitectòniques del seu passat, com els Magatzems Torras, al cap d’amunt del carrer. Aquest llegat és també un dels valors que dóna oxigen al futur comercial del carrer Sant Pere.
