No puc dir que siguem amics, per això segurament necessitem unes quantes trobades més, però la nostra excel·lent relació de treball ens ha fet desenvolupar una sinergia compartida a on ja som capaços d’explicar-nos coses que ens identifiquen i defineixen com a persones molt senceres i profundes, molt sensibles i emotives. I va ser quan ja acabàvem la feina que m’anunciava el proper naixement del seu novè fill.
Devia ser la meva cara de sorpresa, vuit ja em semblava una heroïcitat, que va tenir l’impuls d’explicar-me per què volien el menut nat. "Nosaltres, referint-se també a la seva parella, estem entregats i feliços per l’oportunitat que tenim de donar vida a un ésser viu, aquest fet de la creació, curar i ajudar a créixer una persona, és el nostre motor, ens fa extraordinàriament ufanosos, cofois i exultants, és la nostra proposta de passar per la vida de dedicació a uns fills que és cert que exigeixen molt però el retorn és sublim i immens. Nosaltres no farem grans viatges a l’estiu i potser no tindrem un gran cotxe (sí que tenen un cotxe gros per cabre-hi) ni una gran casa, però quan estem gaudint de vuit fills, aviat nou, que enamoren, és un gaudi que no es pot comparar amb la petitesa d’allò material.
Vaig necessitar uns quants segons per reordenar les meves neurones i no només això, també calia escanejar de seguida els meus valors, creences, sentiments, expectatives, posicions vitals… Havia de fer un exercici de síntesi de tot el que circula dins meu que em permetés donar una resposta a l’alçada de la situació. Després de fer una mica de broma sobre les seves conviccions religioses i de la seva valentia vaig expressar-li una profunda admiració no pas per la decisió de voler tenir nou fills i potser encara s’animaran a tenir-ne algun més, sinó per la manera tan sincera i excelsa de donar amor desinteressat i entrega al gènere humà.
No m’havia trobat mai amb ningú que em donés una lliçó d’empatia i oferiment tan gran, una vida pròpia avesada a la vida dels altres. Jo sempre manifesto amor incondicional als meus dos fills, i em sembla que ja faig una renúncia, admesa, voluntària i desitjada de la meva vida per poder exercir de pare, de bon pare, i així dono sortida a un sentiment i a un vincle que em fan enormement feliç. Però multiplicar tot això per nou em sembla senzillament colossal, a l’abast de molt poca gent.
T’admiro company, t’admiro molt perquè en una època en que sembla que tot se’n va pel pedregar, planeta inclòs, he trobat en tu i la teva parella la il·lusió de construir, de fer de l’objectiu vital d’un ésser humà una pel·lícula real, molt real, d’estimació per la vida amb tones de generositat envers els altres, per pensar que ser la possibilitat d’engendrar es converteix en una oportunitat de sentir-nos complaguts i satisfets, per fer de la vostra essència un motor vers l’existència d’un ésser humà. He trobat en vosaltres esperança per l’espècie. Encara ressonen en el meu cap les teves paraules explicant com de grans i orgullosos us sentiu amb la teva parella per aquest privilegi que significa donar l’oportunitat a algú de poder viure i créixer i com et brillaven els ulls quan ho deies tot i saber que la nit anterior havies begut una mica amb els amics, però aquests ulls no eren pas de ressaca sinó de joia i passió. Ets molt gran company, sou molts grans, val la pena tenir-vos a la llista de la bona gent, de la gent que vull al meu costat.
Ara només em queda demanar-te, demanar-vos que em deixeu ser el padrí d’aquesta criatura tant afortunada, el novè fill d’uns pares monumentals el novè fill de 9 vailets que enamoren.
