La pancarta a favor dels polítics independentistes que estan a la presó, que penjava de la façana del Palau de la Generalitat de Catalunya, ha estat retirada poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenés als Mossos d’Esquadra que la retiressin "de forma immediata". A primera hora de la tarda d’ahir, dos treballadors de l’ens autonòmic van procedir a retirar la pancarta. Després de la retirada d’aquesta pancarta, la façana de la Generalitat de Catalunya va tornar a mostrar-ne una de diferent, en aquesta oportunitat amb el lema "Llibertat d’opinió i d’expressió". els encarregats de penjar-la van ser els exdiputats Lluís Llach i Antonio Baños i l’actriu Sílvia Bel i la filòloga Maria Teresa Casals.
La sala del contenciós-administrativa del TSJC havia dictat un ofici dirigit al Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya en el qual li exigia que "de forma immediata" donés instruccions a les forces de seguretat al seu comandament perquè retirin la pancarta i el llaç groc de suport als polítics empresonats, després que el president de la Generalitat, Quim Torra, hagués desoït el seu requeriment.
El passat 20 de setembre, el TSJC va estimar les mesures cautelars que havia demanat l’associació de marcat caràcter antiindependentista "Impulso Ciudadano", que va presentar un recurs contenciós contra la col·locació de la pancarta a la façana del Palau de la Generalitat el passat 27 de maig. Des de l’ens autonòmic es va al·legar que "Impulso Ciudadano" no compta amb la legitimació activa per interposar el recurs contenciós, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar que, pel fet de ser ciutadans, es veuen acetats per la col·locació de la pancarta i, com a conseqüència, tenen tot el dret a demanar que es retiri..
Termini de 48 hores
El TSJC va donar un termini de 48 hores a Torra, però el president de la Generalitat no va atendre aquesta petició, segons va dir, emparant-se en el seu dret a la llibertat d’expressió. "Quan es tracta de drets civils, socials i polítics, no ens podem tirar enrere i no podem cedir a la involució que promou l’Estat. El meu compromís amb la llibertat d’expressió és total", va assegurar el president quan va tenir notícies del requeriment judicial.
La Generalitat va presentar un recurs contra aquesta decisió judicial, però no va ser acceptat pel tribunal, que va insistir en la retirada dels símbols, adduint que ja s’ha entrat el període electoral per a les eleccions generals que se celebraran el 10 de novembre. Torra, en el recurs presentat, argumentava que la pancarta de suport als polítics independentistes empresonats pel procés és una "manifestació política" que no hauria de ser "fiscalitzada" per la justícia.
El president de la Generalitat va comparar aquesta pancarta amb altres que han aparegut en edificis públics, com les que demanaven la devolució dels papers de Salamanca o les que mostren el suport als refugiats.
Passades eleccions
No és la primera vegada que el president de la Generalitat de Catalunya es veu embolicat en un afer com aquest. Amb motiu de les passades eleccions per escollir representants pel Congrés de Diputats i el Senat del mes d’abril, Torra ja va rebre un requeriment de la Junta Electoral Central (JEC) el mes de març perquè retirés la pancarta de suport als presos. En aquella ocasió, la fiscalia es va querellar contra ell per desobediència, fet que el portarà a asseure’s a la banqueta dels acusats el 18 de novembre pròxim, acusat d’un delicte de desobediència.
Pel que fa al cas d’ara, la negativa inicial de Torra no tindrà conseqüències penals, ja que, finalment, el president de la Generalitat de Catalunya ha acabat acatant l’ultimàtum judicial.
