Aprop de fer 86 anys, a hores d’ara un dels pintors de la ciutat més grans encara en actiu, i amb una trajectòria més llarga, que travessa etapes diverses, Ignasi Verdós (Terrassa, 1934) manté intacte la seva passió per l’art, pels pinzells, per aquest acte de creació humana que pot convertir una tela o un paper en blanc en una finestra a la bellesa, a la interpretació d’allò que l’artista veu en el seu exterior, i que s’entrellaça en el que sent a l’interior, a una contemplació del món. L’any passat va fer una exposició de “comiat” de Mura, poble al qual ha estat molt lligat, només de temes de la localitat, i ara, al Centre Cultural, hi ha penjat també paisatges, però d’indrets molt diversos.
Què presenta en aquesta exposició de “Visions atmosfèriques”?
És una selecció d’obres fetes al llarg dels darrers deu anys. Podríem dir que es tracta d’una petita retrospectiva d’aquest període, amb alguna de les obres més recents. Hi he posat justament l’última, que per això no està emmarcada. I tots són aquests paisatges atmosfèrics, de formes difuminades, que és el que he estat fet últimament.
“Paisatges que transporten al visitant gairebé a un somni esboirat en la ment”, podem llegir en el text de presentació.
Sí. Són quadres atmosfèrics, que treballo amb la tècnica del “frottage”, rebaixant la pintura, per tal de donar aquesta ambientació de lluny, i refregant-la. Entre els últims d’aquestes sèries que he venut, molts han anat a sales d’espera de metges, d’advocats, que em diuen que tothom es relaxa molt mirant-los. És el que m’interessa.
Es difícil, davant d’un quadre seu, dir si reflecteix la primera hora del matí o la darrera de la tarda
Exacte. M’agrada molt pintar el capvespre, i la posta, però també els matins, sobretot quan el dia s’aixeca amb boirines. Busco sempre els cels, que em resultin interessants. Faig notes en el lloc, i després, a l’estudi, acabo el tema. Aquests quadres grossos és impossible pintar-los sencers en el lloc.
És una exposició amb força temes d’aigua (platges, rius). Per què?
Senzillament, perquè m’agrada pintar la platja, i a diferents hores del dia. Per això algunes són més lluminoses que altres. A la posta sobretot. Hi ha una platja sota la pluja. Em vaig mullar pintant-la, però va valdre la pena. I el quatre més gros de l’exposició és el riu Xúquer, a València, Els pintors que han vingut a veure l’exposició m’han felicitat especialment per aquest quadre, pels seus verds, que són bonics i no d’aquells que et piquen als ulls, i l’atmosfera que queda al fons, que fa que la vista se t’allunyi.
Una de les peces, de tema de muntanya, destaca per la sensació de relleu que ofereix al visitant.
Són els Picos d’Europa. Una composició amb una primera muntanya, la segona que és tan forta com la primera, però s’allunya, i al fons les últimes, i així he aconseguit aquest efecte. Els motius són de llocs molt diferents on he anat i on he pintat els darrers deu anys: les platges de Menorca, els llacs de la zona de Sanabria a León, Mura, l’Algarve, al sud de Portugal, que m’encanta per les roques que té tocant al mar.
Ha experimentat amb colors inèdits fins ara en els seus paisatges atmosfèrics?
Sí. Amb darrer quatre d’un llac de León em vaig arriscar amb tonalitats liles. Vaig trobar que, combinant-les amb els taronges, em donava una composició molt bona. És quan ja no et deixes portar per allò que veus. Jo no havia vist mai un llac de color morat.
Però hi ha algun moment de la primera hora del matí, quan surt el sol, que pot tenir aquest color.
Quan els primers raigs del sol trenquen el dia, i hi ha una mica de boira encara, sí que fa aquest contrast. Fins i tot la segona muntanya de la composició agafa llavors el mateix color.
Segueix pintant?
Sí, però ja no cada dia. Ara pinto dos cops a la setmana, i pinto per mi. Ja no faig classes. El cos, a 85 anys, i estic per fer-ne 86, quan pintes ja te’l notes, necessites una cadira a la vora. Però segueixo amb ganes de pintar i fer exposicions. I aquesta sala, l’Espai la Galeria del Centre Cultural, tot i que no està a peu de carrer, penso que, de les que hi ha ara a Terrassa, és la millor, la que les obres queden més bé i es poden veure amb molt bones condiciones.
Les dades
Exposició: “Visions atmosfèriques”
Artista: Ignasi Verdós
Lloc: Centre Cultural Terrassa (Espai La Galeria)
Dates: Fins el dia 29
Horaris: De dilluns a dissabte, de quatre de la tarda a nou de la nit, festius de funció
Organitza: Amics de les Arts
Per saber-ne més sobre l’artista: Llibre “Ignasi Verdós. Artista pintor. La captació pictòrica de les atmosferes en el paisatge”, de Frederic Santaeulària
