Dimecres es va constituir una comissió bilateral entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa per tractar dels temes prioritaris entre els dos governs. Terrassa és una ciutat que té molts problemes estructurals i és, decididament, una bona notícia que s’hagi obert aquesta via de comunicació i de col·laboració entre els dos governs. El temps dirà, com apuntava l’editorial d’aquest diari de dijous passat, si aquesta comissió haurà servit per a alguna cosa més enllà de fer la foto que necessitaven els dos protagonistes de la reunió. De moment, ja sabem que la injustícia tarifària dels ferrocarrils l’haurem de seguir patint fins, com a mínim, al 2021 i res no es diu de la ignominiosa saturació dels mateixos ferrocarrils a les hores punta. Terrassa en quinze anys ha augmentat la població en un 15% mentre que els seus serveis no han crescut, ni de bon tros, al mateix ritme, ni escoles, ni transports, ni serveis sanitaris, ni tan sols el pressupost de l’Ajuntament, ni els diners que hi dediquen les altres administracions. Qualsevol actuació destinada a pal·liar aquesta situació ha de ser ben acollida per tots els ciutadans, sens dubte.
Dit això, he de reconèixer que les declaracions de l’alcalde sortint de l’esmentada reunió m’han causat una certa perplexitat: "No tenir etiqueta de partit obre portes", va dir, com insinuant que aquesta comissió s’ha pogut constituir perquè ell no és de cap partit dels, diguem-ne, recognoscibles. Què vol dir això, que si Terrassa tingués un alcalde del PSC o dels Comuns o, fins i tot, de JxCat aquesta comissió no s’hauria constituït mai? Tan mesquina és la política catalana? No em resigno a creure una barbaritat d’aquestes dimensions, com tampoc no crec que si no fos perquè ERC forma part del govern de Terrassa el senyor Ballart se l’hauria hagut de pintar a l’oli, aquesta comissió.
Una altra de les coses que criden l’atenció de la notícia sobre la constitució d’aquesta comissió és que, segons la informació que recull aquest diari, la finalitat d’aquesta comissió és la de treballar "temes prioritaris". Sembla assenyat. Una comissió que es reunirà un parell de cops l’any més val que marqui les prioritats i se centri en allò que és urgent i important. Per això és difícil amagar un cop més la perplexitat quan llegim que l’alcalde es va presentar a la reunió amb un dossier amb cent propostes. D’això, se’n diu capacitat de síntesi i visió estratègica! Tens la sort que algú et diu: "En què el puc ajudar?" i tu li contestes: "Miri, aquí té un dossier amb cent propostes, vostè mateix, el que li vagi bé i bonament pugui"! De debò el nostre alcalde no és capaç d’assenyalar cinc temes pels quals valgui la pena lluitar i defensar-ne la imperiosa necessitat? De debò, una vegada més, perdrem el temps i les energies disparant perdigonades a veure què cacem?
Terrassa viu un moment crucial, de l’encert en les apostes que facin els seus dirigents dependrà que esdevingui un suburbi de Barcelona o mantingui la seva personalitat, i la seva qualitat, com a ciutat. Ens hauria de preocupar, per tant, que el seu màxim dirigent doni mostres de no saber distingir el blat de la xeixa.
I permetin-me un desfogament per acabar. Fins quan Terrassa haurà de ser víctima de les ocurrències d’una responsable de mobilitat que viu a Sabadell i que, per tant, no ha de patir les conseqüències dels seus acudits? Quants canvis de sentit sense sentit més haurem d’aguantar fins que algú sigui capaç de fer-la fora?
