a T de Teatre aquesta temporada han apostat per una dramaturga uruguaiana Denise Despeyroux de la qual representen la seva tragicomèdia Cançó per tornar a casa. Una obra que comença amb una notes melancòliques d’un piano d´una música composada pel germà de la dramaturga i una narradora, Carme Pla, que ens situa davant els personatges en una mena d’introducció a la situació vital de cada personatge.
L’acció se situa en un poble català que sona a coreà amb pocs habitants. Tres dones amb un passat en comú es tornen a reunir. Un dramaturg oblidat sembla que circula pel poble i un hipnotitzador amb la seva acompanyant coincideixen en el mateix bar. L’embolic, els malentesos i l’humor comencen a fluir. Són dones de teatre que es retroben anys després, les uneix la fascinació per un dramaturg escocès i un personatge que es presenta com a arquitecte emocional. L’obra navega entre la comèdia i el drama, resulta una barreja, un cóctel que al final resulta de gust amarg.
La companyia T de Teatre ha tingut la voluntat de representar un text escrit per una dona i al mateix temps una obra dirigida per la mateixa dona. En la seva carrera de 26 anys és la primera vegada que són dirigides per una directora. L’obra és representada per quatre actrius de la companyia -Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca i un home, l’actor col·laborador habitual de la companyia, Jordi Rico, que va començar a treballar amb Delicades d’Alfredo Sanzol i porta ja cinc espectacles amb les T de Teatre. La versió del text, que en l’original és en castellà, l’ha relitzat Sergi Belbel.
L’obra té diversos eixos temàtics, d’una banda el misteri d’un home que intenta escapar de la justícia pel suïcidi d’una adolescent. D’altra banda, un seguit de dones desequilibrades a la recerca de l’èxit que van tenir una vegada. L’obra camina entre la bogeria més absurda i sorprenent i la tristesa i malenconia més profunda.
L’obra és molt directa és una obra pensada per a sales petites amb un contacte molt directe amb l’espectador. El muntatge té una estètica molt cinematogràfica, com un directe en el rodatge d’ una sèrie de Netfkix. L’obra és una barreja d’explosió de vitalitat i humor i d’altra banda una profunda depressió i tristesa.
Dir T de Teatre és sinònim d’un punt de vista sobre la quotidianitat a partir del qual s’articulen els textos dels dramaturgs; però en aquest estira i arronsa de vegades surten mal parades si la línea de feina és el melodrama el drama i la tragèdia, hi ha alguna cosa que grinyola que no sona bé en l’ orquesta.
D’altra banda quan l’obra frega l’humor absurd o una realitat inversemblant tipus Javier Dualte les peces semblen encaixar de forma senzilla i natural. Preses com a grup de referència les T de Teatre són un referent a la feina de la comèdia, un gènere moltes vegades menyspreat. Res més difícil que fer riure a l’espectador i amb les T de Teatre està garantit cent per cent.