Per la forma en què "adopta i re actualitza la idea de ‘col·leccionar’ art, tot rellegint una antiga obra de Fortuny, per crear una particular genealogia de creadors del context artístic català que sustenten la seva obra, en una pintura nítida i ben tramada", el jurat del 16è Premi BBVA de Pintura Ricard Camí va decidir atorgar-lo al pintor Rafael G. Bianchi, per la seva obra (grafit, pintura al guix i oli sobre tela) "El col·leccionista absent III". L’acte de lectura del veredicte i lliurament del guardó, dotat amb 12 mil euros per l’artista i 8 mil més destinats a la promoció de la seva obra (amb l’elaboració d’un catàleg i una exposició individual) tingué lloc ahir al vespre al Centre Cultural.
"Normalment treballo a partir de projectes, i en un moment determinat vaig començar a fer-ho al voltant de la idea del col·leccionisme", va explicar ahir Bianchi , a aquest diari, sobre la gènesi de l’obra guanyadora. "Estava fent la investigació sobre com desenvolupar aquesta idea quan em vaig trobar amb la peça ideal pel projecte, el quadre ‘El col·leccionista d’estampes’, que Marià Fortuny va pintar a Roma, i del que en va fer tres versions."
A "El col·leccionista d’estampes", Marià Fortuny (Reus, 1838-Roma, 1874), un dels grans pintors catalans del segle XIX, va representar un intercanvi comercial entre un artista que mostra la seva obra a un col·leccionista, mentre un altre individu espera el seu torn, en el que pot ser el seu taller, amb obres que formen part de la seva col·lecció.
La narrativa de Fortuny
"Vaig trobar-me seduït per aquesta obra de Fortuny", reconeix Bianchi. "I més que la part pictòrica (tothom ja està d’acord que Fortuny fou un pintor fantàstic) em va interessar la part narrativa. I em vaig decidir a fer-li una posada al dia, mantenint la seva estructura, però canviant els elements que la componen. És una obra en què parlo en genèric del tema, però també dins el meu context. A la meva manera, jo també podria ser col·leccionista, i aquestes obres que hi surten podrien ser la meva col·lecció".
Bianchi ho diu en el sentit que l’obra premiada (que és l’última d’una sèrie de tres, tal com va fer Fortuny) està plantejada "com una genealogia particular de l’art català dels segles XX i XXI, agafant els artistes que m’han conformat, que m’interessen per diverses raons".
El "pal de paller" és Joan Miró, però la composició també inclou una maqueta del "Mitjó" d’Antoni Tàpies, "que no ha estat tan important per mi però també em sembla fonamental en l’art català del segle XX. Tàpies, a més a més, té una vessant espiritual que hi ha influïtt en artistes que m’interessen. Tot el que veiem en aquesta obra existeix".
D’altra banda, la peça no deixa de ser "una mirada crítica al col·leccionisme d’art actual, que es basa molt en els ‘hits’, en uns artistes considerats com els més rellevants. Vull dir que és molt ‘fàcil’ tenir un Plensa, en el sentit que qualsevol col·leccionista que no en poseeixi un, sembla com si la seva col·lecció no tingués valor. I així totes les col·leccions, tant les institucionals com les dels particulars, acaben sent molt homogènies".
Bianchi ja havia quedat finalista en les dues últimes edicions del Premi Ricard Cami, i s’hi havia presentat alguna altra vegada. Esperava guanyar aquesta? "Sempre que et presentes a alguna cosa, ho fas per guanyar, fins i tot quan compres un dècim de loteria", fa broma. "El fet de treballar diferents llenguatges artístics (sovint la pintura, com en aquest cas), em permet concórrer a convocatòries també diferents." Curiosament, al Centre Cultural s’hi pot veure ara una altra obra de Bianchi, no pictòrica, dins l’exposició de la col·lecció Civit.
Aquest any, el jurat del Premi Ricard Camí ha estat format per Cèlia del Diego, Teresa Blanch, Montse Badia, Pere Llobera i el director del Centre Cultural, Adrià Fornès. S’hi han presentat 138 obres. Les vint finalistes, amb la premiada, estaran en exposició fins al 6 d’octubre.
