Tricicle, el grup de teatre d’humor gestual format per Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans, s’acomiada dels escenaris amb "Hits" (un resum dels seus espectacles) en una àmplia gira que ha passat per Terrassa. Els tres còmics han estat aquí durant quatre dies (del 12 al 15 de setembre) amb cinc funcions i totes les localitats esgotades.
El gran èxit que ha tingut a la ciutat constata el seu atractiu i la seva popularitat. Joan, Paco i Carles han esdevingut, al llarg de 40 anys, els reis de la comicitat silenciosa perquè ells fan riure molt però no amb paraules si no amb el gest. Una línia de treball que en el seu dia va escollir Vol Ras, també tres actors masculins, però que al final no va acabar quallant i es van separar.
Sigui com sigui el cas és que el Tricicle s’ha guanyat el reconeixement a Catalunya i fora d’ella, per allò que l’humor en silenci no té fronteres. Els actors van anunciar que posaven fi a la seva carrera i que dirien adéu amb "Hits", una recopilació del millor que han presentat durant quatre dècades en els teatres. I, a més a més, amb el valor afegit que el públic de cada ciutat pot triar el que vol veure a través de la pàgina web.
Els "Hits" que es van veure a Terrassa, com en altres ciutats, doncs, van ser a la carta i per tant esperats pels espectadors. Joan, Paco i Carles van demostrar que el seu humor és tan enginyós com universal i que pot provocar, provoca de fet, des d’un somriure fins a riure per les butxaques.
Tricicle, en la funció del divendres que va assistir aquest diari, va oferir quasi dues hores de sketchs sobre situacions diverses de la vida quotidiana i que han format part dels seus espectacles monotemàtics de més renom, com "Exit", Slastic", "Terrífic" i "Sit". El viatge va ser com pujar a un Dragon khan i deixar-se endur per les emocions; bones emocions, perquè eren de plaer i no pas de drama, encara que en el fons, molt en el fons, hi ha una mirada sensible i crítica. En el trajecte van comprovar, a més, que els tres artistes estan en plena forma tot i que ja han celebrat els 60 anys. Varen triomfar a Terrassa, una ciutat, per cert, on van debutar cap a 1982 amb "Manicòmic", en una exsala de la Caixa de Pensions que hi havia a Can Palet. Érem pocs espectadors però quan van veure la paròdia sobre la cançó "Soy un truhan, soy un señor" de Julio Iglesias, van pronosticar que prometien molt. Més d’un i una ho va encertar. Enhorabona!
