En molts llibres d’ufologia, i webs i bases de dades sobre “objectes voladors no identificats”, es poden trobar referències a un cas registrat a Matadepera, l’any 1969. Es compleixen, doncs, cinquanta anys, d’una possible observació d’un estrany aparell volador, que fins i tot podria haver efectuat un aterratge, i que per les seves característiques, i la documentació existent, segueix interessant i és conegut i considerat d’importància pels estudiosos del tema de tot el món. Un misteri que es manté viu a la memòria i que encara suscita preguntes de les quals, segurament, mai tindrem respostes.
L’ovni va ser vist, un dia de finals de gener de 1969 (el 29 s’ha donat com el més probable), per Maria Bosch i Puig, una veïna de Matadepera ja traspassada i que llavors tenia 87 anys. Era un dia clar i assolellat, i Maria Bosch va sortir a passejar pel bosquet de la vora de casa seva, a la zona de la Plana, com feia sovint. A les deu del matí, estava collint herbes quan va sentir un soroll fort i estrany. Va aixecar la vista, i va veure un “curiós objecte volador”. Maria Bosch, que no sabia llegir ni escriure, ni havia sentit a parlar mai dels ovnis, va decidir no comentar-ho a ningú. Només li va explicar a la seva filla, Francesca Viñas. Però es va donar la casualitat que la filla era amiga d’un col·laborador de la revista de divulgació científica Algo, Joan Fonolleda Prat, de Sabadell, a qui li va comentar.
Fonolleda va demanar a Maria Bosch que li expliqués tot el que havia vist, i en va prendre notes i va fer esquemes. La dona va descriure-li una forma de “besuc”, com de peix aplanat, que acabava amb una mena de cua vertical, d’uns tres metres d’ample per 1,5 m etres d’alt i 2,5 de llarg. D’ aspecte metàl·lic i superfície llisa, sense res que semblés finestretes o portes. De colors molt vius i brillants, verd i groc principalment, que la testimoni (que estava bé de salut i tenia la vista bona i molta memòria) va comparar amb un “estampat” de “topos” i fulles bonic i ben pintat, del que en va donar detalls precisos.
Aquell objecte, que volava enmig dels arbres, semblava que anés a xocar amb un cable de la xarxa de pals d’energia elèctrica, situat a 6,5 metres de terra, però de sobte va fer un rapidíssim descens vertical i va passar-hi per sota, per ascendir en diagonal, i seguir volant, no massa alt, en direcció cap a Terrassa.
Marques amb terreny remogut
Fonolleda i Bosch van anar junts al lloc exacte de l’observació. A uns trenta o quaranta metres, van trobar-hi unes estranyes marques en el sòl. Quatre línies paral·leles amb els terreny del seu voltant remogut. Fonolleda també era corresponsal del Centre d’Estudis Interplanetaris (CEI), una associació (que encara existeix) que s’havia creat a Barcelona l’any 1958. Un equip del CEI va desplaçar-se per examinar aquelles marques. Un dels seus membres, Josep Maria Casas Huguet, va publicar el març de 1972, a Stendek, la revista de l’entitat, un estudi en profunditat del cas, en el que conclou que aquelles quatre marques “no podien haver estat produïdes de cap manera per un animal. Tampoc per cap maquinària coneguda”, per la qual cosa “constitueixen l’únic testimoni real i material del possible aterratge d’un OVNI”.
