Una de les notícies de l’estiu, sens dubte, ha estat la carta enviada per Endesa al nostre i altres ajuntaments amenaçant de tallar la llum a les persones i famílies amb informes de vulnerabilitat que tinguin deutes de consum si les administracions no es fan càrrec del 50% d’aquest deute abans de l’1 d’octubre.
Partint de la premissa que t’encares a un gegant amb uns beneficis de 2.460 milions d’euros (2017) i potents recursos per fer passar bou per bèstia grossa, cal explicar molt bé d’on ve tot plegat i on rau la solució d’un conflicte generat per Endesa.
En primer terme, el més fonamental, la llei 24/2015 per plantar cara a l’emergència habitacional i la pobresa energètica, fruit d’una iniciativa legislativa popular i aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, és una de les més avançades del món. Una llei vigent al nostre país i que prohibeix els talls de subministrament a les persones vulnerables, demostrant ser molt més garantista i eficaç que el bo social espanyol aprovat per reial decret (i, per tant, legalment de rang inferior).
Amb aquest primer punt ja podríem tenir-ho fet i només caldria un posicionament conjunt de totes les administracions per evitar que les companyies elèctriques incompleixin la llei tallant, només a Terrassa, la llum a més de 800 famílies vulnerables. Parlem de totes les administracions competents emprant les vies sancionadores de manera contundent. Un front comú que, evidentment, les companyies no volen ni desitgen pel qual han començat a promocionar, a través dels mitjans i alguns partits amb gust per les portes giratòries, la zitzània entre administracions per veure qui paga la factura. Vaja, que sota el germen de la picabaralla política puguin deixar gent a les fosques i fer-se els ornis.
Doncs bé, per entendre’ns, davant de drets bàsics no hi ha joc polític ni estratègia empresarial que valguin. Tallar la llum a les persones vulnerables està prohibit i, si es fa, sancionarem. Ras i curt.
La llei 24/2015 efectivament obliga les administracions a aplicar les ajudes necessàries per evitar els talls en el subministrament, però també obliga a establir acords amb les empreses perquè posin ajudes a fons perdut. Des de les administracions es va fer la feina i la Generalitat, les quatre diputacions i l’Ajuntament de Barcelona van proposar un conveni marc amb les companyies perquè se’n corresponsabilitzessin econòmicament. No van voler signar a l’espera que el Tribunal Constitucional (a instàncies del PP) ens tirés la llei per terra. Van "cepillarla", que diria Alfonso Guerra, però els articles en referència a aquest aspecte concret es van mantenir i, per tant, l’obligació de totes les parts es manté.
Ara, toca asseure’s i negociar un conveni en benefici de la població més desprotegida. Un acord que podria haver existit abans i en el qual totes les administracions han d’anar conjuntament contra una actitud de xantatge intolerable. Cal demanar la condonació del deute acumulat per les persones protegides per la llei 24/2015 des de l’any 2015 i, si Endesa i les altres elèctriques ara accepten assumir la seva part de responsabilitat, cal que ho demostrin en una taula, parlant i negociant per assegurar el servei bàsic.
La prioritat i compromís són i seran sempre la defensa i la dignitat de la gent, i cal utilitzar totes les eines al nostre abast per fer-ho, al costat dels agents i moviments socials, amb unitat al món local i amb el Govern de la Generalitat per aconseguir que totes les persones, i especialment les més vulnerables, tinguin el subministrament energètic que garanteixi una vida digna.
Joc net. No demanem més. La població no es mereix menys.
