L’arribada de les vacances estivals, concretament el mes d’agost, sembla que definitivament està unida a les protestes laborals de diferents col·lectius de treballadors que habitualment escullen aquestes dates per fer evidents les seves reclamacions i lògicament per fer notar encara més les seves demandes. És el cas del personal de terra d’Iberia de l’aeroport del Prat de Barcelona. Aquest cap de setmana es varen convocar dues jornades de protestes. Vueling va ser la principal companyia aèria afectada per aquesta decisió, cancel·lant més d’un centenar de vols, amb les lògiques dificultats per recol·locar tots i cadascun dels passatgers afectats per aquesta decisió que sens dubte no afavoreix la imatge de marca d’aquesta empresa. A aquesta situació es van afegir els problemes meteorològics. Va ser la tempesta perfecta.
El pròxim dia 9 d’agost també està previst que els vigilants de seguretat del Prat vagin a una vaga indefinida. I ja sabem molt bé tots el que passa en una situació com aquesta. Encara tenim ben presents les imatges d’altres anys quan milers i milers de passatgers varen patir interminables cues per poder passar el control de seguretat. Renfe ha cancel·lat 1.152 trens (477 de mitjana distància, 230 d’AVE i llarga distància i 445 de mercaderies) a causa dels quatre dies de vaga convocats per CGT per al 31 de juliol, 14 d’agost, 30 d’agost i 1 de setembre.
La situació no és nova i els usuaris, un cop més, en seran els grans perjudicats. Una altra vegada sorgirà el debat sobre fins a on arriben els límits de les reclamacions dels treballadors i quan s’envaeixen els drets dels clients d’aquests serveis. Malgrat les innombrables situacions viscudes en el passat, amb algunes imatges realment dantesques, no s’ha concretat una legislació que permeti expressar als treballadors les seves queixes, però que aquestes no tinguin com a única diana els passatgers, que sempre són els que acaben patint situacions tan incòmodes.
Hi ha hagut temps i moltes experiències prèvies per no mirar cap a un costat i buscar amb seny una solució o com a mínim haver trobat el camí menys dolent per minimitzar al màxim els efectes de les vagues que s’han iniciat i continuaran. A més cal tenir en compte el desgast de la imatge que oferim al món sencer com a destinació turística quan es viuen situacions d’aquest tipus. Fins quan.
