El Gran Teatre del Liceu tanca temporada amb una òpera de Giuseppe Verdi (1813-1901): Luisa Miller. Verdi ens va deixar 24 òperes, aquesta va ser estrenada al Teatre de San Carlo de Nàpols en 1849. L’obra marca un moment de transició en la carrera de Verdi, s’ha vist pels estudiosos com una porta d’entrada a obres posteriors com Rigoleto o la Traviata. El llibret és de Salvadore Cammarano basat en l’obra de Friedrich Schiller Intriga i amor (1784)
L’obra se centra en la relació entre dos joves enamorats i l’oposició del pare del jove. Per contra, la figura del pare de Luisa assumeix el paper de protector amb un vincle emocional molt fort cap a la seva filla. Verdi presta especial atenció musical en la relació entre ells dos. L’enamorat, Rodolfo (Piotr Beczala / Arturo Chacón) és un jove honrat i digne, i molt diferent al seu pare el comte Walter (Dmitry Belosselsky / Carlo Colombara) un pare intransigent que pretén que el seu fill es casi no per amor sinó per interès amb Federica (J´Nai Bridges/Sonia Prina). Rodolfo és ple de bones intencions, no així Wurm (Marc Mimica / Marc Spotti) qui també pretén a Luisa (Sondra Radvonovsky / Eleonora Buratto).
El drama i la tensió esdevé quan el pare intransigent, el comte Walter, ple d’orgull i ambició política s’oblida de l’amor de pare cap al seu fill, i seguint una tradició contra la qual es va lluitar al segle XVIII pels autors de teatre com Moratín en el seu Sí de las niñas, pretén que el seu fill compleixi la seva voluntat i no sigui lliure sinó que estigui empresonat per les cadenes dels interessos familiars.
Rodolfo comet un pecat, desconfiar de l’amor innocent de Luisa per culpa d’una carta que l’obliga a escriure Wurm, ella l’escriu per salvar el seu pare de la presó i Rodolfo pensa que l’ha traït, aquí canta una de les peces més famoses del repertori operístic "Quando li sere al plàcid". Si a les intrigues, els dubtes, les vacil·lacions li sumem la divisió de classes, veiem clarament que el casament que es prepara a l’escena primera no arribarà mai a celebrar-se.
Com en tota obra romàntica els amants esperen trobar el veritable amor en l’altra vida, ja que no han estat capaços de superar els conflictes i les trampes que la vida els ha posat en el camí, la tragèdia plana sobre ells en un tercer acte espectacular dramàticament, musicalment i vocalment.
Si al que s’ha dit fins aquí li sumem uns cantants de primeríssima línia en ple exercici de les seves facultats vocals com el cas de la soprano Sandra Radvanovsky i el tenor Piotr Beczala, un director d’orquestra com el veneçolà diumenge Hindoyan, una direcció d’escena de l’italià Damiano Michieletto, una fantàstica escenografia de Paolo Fantin, el vestuari d’època de Carla Teti, especialment el del cor en contrast amb els protagonistes, una il·luminació precisa amb efecte de ciclorama després de les portes convertides en finestres i les projeccions de Timo Schlüssel fan que aquesta producció de l’ Opernhaus Zürich sigui l’esdeveniment operístic que ningú s’ha de perdre.
