La regió belga de Flandes celebra aquest any el 450 aniversari de la mort d’un dels seus pintors més excepcionals, Pieter Bruegel el Vell, una bona excusa per a descobrir com era la vida en l’Edat Mitjana amb rutes, visites i exposicions interactives que submergeixen en el dia a dia del segle XVI amb tècniques del XXI.
Bruseles, la regió de Limburgo, a l’est de la capital de Bèlgica, i la de Pajottenland, a l’oest, concentren les activitats organitzades per a celebrar aquest any l’obra d’un pintor tan poc prolífic com misteriós, la qual cosa eleva al quadrat la seva condició de geni.
Dels animals fantàstics gairebé monstruosos dels seus primers quadres, imitació d’ El Bosco, als paisatges nevats de la campanya belga on Bruegel va trobar la seva personal manera de reflectir el dia a dia dels pagesos, les seves obres evoquen una època convulsa i revolucionària en la qual val la pena aprofundir.
Bruegel només va pintar uns 40 quadres que estan repartits en museus de diversos països. Com molts altres aspectes de la seva vida, es desconeix quan ni on va néixer i només es creu saber el lloc on està enterrat aquest autor flamenc, que va tenir certa fama en la seva època, però que va caure en l’oblit fins a principis del segle XX.
En el Museu Belles arts de la capital belga es conserven quatre dels seus quadres, que val la pena visitar abans d’unir-se a una de les rutes per la ciutat especialment organitzades per a descobrir la Brussel·les de l’Edat mitjana.
Missatges subliminals
El pintor va viure en la capital belga uns 6 anys i va morir a 1569, amb uns 40 anys, encara que en quadres i escultures sembla més gran. Se’l retrata amb una generosa barba completament canuda, un element que afegeix misteri al personatge.
Era una època de crispació sota el regnat d’un Felip II, incapaç de controlar el seu imperi, que Bruegel va retratar en els seus quadres amb missatges subliminals a manera de queixa política fent servir l’humor i la caricatura.
Se suposa que el seu cos jeu sota alguna llosa de l’església de La nostra Senyora de la Capella, d’on surten aquests passejos “bruegelianos”. El punt de partida és també una experiència en si mateixa.
“La gran evasió” dels personatges dels quadres de Bruegel és la instal·lació artística interactiva organitzada en el temple, amb estàtues de colors repartides per tot l’edifici i escapolides de varis dels seus quadres, que el visitant haurà de trobar.
Un peix globus, un arquer, un ocell caient al buit o un particular Manneken Pis orinant a la lluna són algunes d’elles, amagades en els llocs més insospitats de temple en aquesta atrevida i divertida proposta.
Fora, ajudat d’un guia o bé d’un díptic explicatiu de la ruta, es descobreix el barri on va viure Bruegel, Els Marolles, en el seu moment del gremi d’artesans tapissers i avui una zona popular en transformació cap a “hipster”, amb botigues de disseny i llibreries amb caràcter.
La ruta continua fins a la Porta d’Hal, un palau de conte de fades que va servir en l’Edat mitjana d’entrada sud de la ciutat, encaixat llavors en una muralla avui desapareguda.
Allí un mirador permet veure la ciutat des de les altures. Auntats entre els seus merlets, també es pot viatjar enrere en el temps gràcies a unes ulleres de realitat virtual que mostren com era Brussel·les fa 450 anys, amb els seus camps i les seves cases escampades on avui només hi ha asfalt.
A poc a poc, el viatger es va submergint en el, a estones lisèrgic, univers del geni, especialment en la recomanable experiència “Més enllà de Bruegel”, organitzada en el Palau de la Dinastia. Muntada en un gran espai de quatre parets, la instal·lació transporta al visitant dins d’un dels seus quadres valent-se de llum i so. Tota una experiència per als sentits.
Els paisatges que van servir d’inspiració a l’artista per a mostrar la vida de la gent del camp es poden contemplar des del castell d’inspiració romàntica de Gaasbeek, una visita interessant a tan sols mitja hora de Brussel·les que acull més activitats de Bruegel.
Està a la regió de Pajottenland, emplaçat en un paisatge rural protegit des de 1935. El que hi ha avui és el mateix que veien els habitants de Brussel·les del segle XVI i, per això, les seves habitacions alberguen l’exposició “Festa de bojos: Bruegel redescobert”.
Creacions d’artistes contemporanis en forma d’escultura, pintura i instal·lacions de realitat virtual inspirades en el famós quadre del pintor, que es barregen amb la col·lecció del castell i una visita a l’apartament on la marquesa francesa Arconati Visconti (1840-1923), vivia a temporades i es trobava amb el seu amant.
Si el clima belga ho permet, prop del Gaasbeek es pot fer una passejada de 7 quilòmetres per la verda campinya inspirat també en el pintor flamenc.
La ruta “L’ull de Bruegel. Reconstruint el paisatge”, amb instal·lacions d’art contemporani a manera de parades, part de l’església de Santa Ana, ocupada amb una exposició sobre l’artista.
Continua entre cases amb els seus cuidats jardins, intercalades amb boscos i algun pujol que permet albirar Brussel·les, i passa per fàbriques de cervesa en recuperació.
Limburgo i la seva vida rural
Per a completar el circuit Bruegel i endinsar-se en el món del camp que tant d’èmfasi va posar per a retratar-lo, cal sortir 50 quilòmetres a l’est de Brussel·les. La zona minera de Limburgo, on es poden visitar algunes d’aquestes mines avui tancades, és potser desconeguda però amaga un curiós lloc.
És Bokrijk, una sort de parc temàtic que recrea la vida rural de Bèlgica en l’Edat Mitjana. I ho fa amb granges antigues i altres edificis desmuntats, pedra a pedra, dels seus emplaçaments originals i tornats a muntar en aquest emplaçament.
Es demanaven per televisió donacions d’edificis rurals abandonats o es pagava una quantitat per ells. Així es van anar desmuntant i tornant a construir. “És un museu a l’aire lliure de tres generacions: vénen els pares amb els fills i els avis amb els néts”, resumeix Katrien Vandermarliere, curadora d’una de les exposicions del parc.
En total un centenar de construccions que simulen la vida de llavors en un entorn natural cura que es pot visitar a peu o en carros de golf.
Aquest any el parc gira entorn del pintor flamenc, amb exposicions interactives enfocades a nens i adults i menjar i beguda inspirada en aquest segle.
La idea de muntar aquesta espècie de poble de mentida, que inclou passejos amb bicicleta enmig de l’aigua i parcs infantils, es va plantejar a la fi dels anys 50 del segle passat com un impuls a una regió ferida pel tancament de les mines i una manera de mantenir les tradicions.
