L’associació a favor dels discapacitats La Oka, amb seu a Terrassa, és una entitat sense ànim de lucre que treballa amb persones amb discapacitat. Però què vol dir discapacitat?
Si es pren com a referència la definició clàssica d’aquest terme, totes les persones en algun moment de la vida presentaran algun tipus de discapacitat, relacionada amb restriccions o absències de capacitat per desenvolupar tasques quotidianes. Quan aquesta restricció o absència té caràcter persistent, però, ens trobem davant de persones susceptibles de valoració de discapacitat.
Si ens centrem en el concepte clàssic, podem trobar un grup considerable de persones molt divers quant a capacitats i necessitats sota el paraigua del concepte de discapacitat. Per a diferenciar-ne unes d’altres s’ha d’assenyalar una possible tipologia (basada en la normativa que regula el procediment per al reconeixement de discapacitat, que relaciona deficiència i funcionalitat): discapacitat física, sensorial, de la comunicació i la parla, intel·lectual, o derivada de trastorn mental.
La majoria de persones que atén l’associació La Oka tenen una discapacitat intel·lectual, és a dir, una discapacitat “derivada de limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i en habilitats pràctiques”. Com expliquen des de la Generalitat, aquesta discapacitat “es caracteritza per un funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que coexisteix amb limitacions en dues o més de les següents àrees d’habilitats d’adaptació: comunicació, cura pròpia, vida a la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autogestió, salut i seguretat, continguts escolars funcionals, oci i treball”.
L’any 2018, a Catalunya hi havia 62.748 persones (38.781 homes i 23.967 dones) amb una discapacitat intel·lectual reconeguda, 7.815 de les quals al Vallès Occidental; 1.829 a Terrassa.
La valoració de la discapacitat s’expressa en percentatge i es realitza mitjançant l’aplicació del Reial decret 1971/199, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat. Són objecte de valoració les discapacitats físiques, psíquiques, sensorials i de la comunicació i la parla que presenti la persona així com els factors socials complementaris relatius a l’entorn familiar, situació laboral, educativa i cultural que puguin dificultar la integració social. S’entén acreditada la condició legal de persones amb discapacitat quan aquesta arriba a un percentatge igual o superior al 33%.
En aquest sentit, cal destacar que de les 62.748 persones amb discapacitat intel·lectual que vivien a Catalunya el 2018, 33.310 tenien un grau reconegut d’entre el 33 i el 64%, 15.289 d’entre el 65% i el 74% i 14.149 de més del 75%.
Les persones amb discapacitat poden estar escolaritzades fins als 21 anys. Un cop arribades a aquesta edat comença la seva vida adulta. Si tenen un discapacitat de més del 65%, poden ser susceptibles a rebre una pensió per invalidesa, en la seva modalitat no contributiva. També poden demanar plaça en un servei de teràpia ocupacional (STO), l’alternativa des de l’àmbit dels serveis socials a la integració de les persones amb discapacitat intel·lectual que no poden incorporar-se al sistema de treball ordinari, quan no poden assolir un nivell de productivitat suficient.
L’accés a aquest tipus de servei es fa mitjançant la presentació d’una sol·licitud als centres d’atenció a les persones amb discapacitat (CAD). En aquest cas, qui s’encarrega de fer les orientacions laborals és l’equip d’orientació i valoració (EVO). Les resolucions d’ingrés cap a aquests recursos les fan els Serveis Territorials.
Una altra opció que tenen les persones adultes amb discapacitat són els serveis ocupacionals d’inserció (SOI), una alternativa a la integració laboral d’aquelles persones amb discapacitat intel·lectual que, tot i que tenen aptituds laborals i productives, encara no es poden incorporar als centres especials de treball per manca de formació laboral o d’oferta de treball. Per tant, aquest servei esdevé un pas intermedi entre els centres ocupacionals i els centres especials de treball.
Les persones usuàries del SOI no tenen contracte laboral ni perceben cap salari, sinó que l’activitat pretén mantenir i estimular les capacitats laborals mentre esperen l’oportunitat d’incorporar-se a una activitat remunerada.
Les persones amb discapacitat que sí que tenen capacitats laborals i un grau de discapacitat d’entre el 33 i el 65% poden accedir a un centre especial de treball (CET), empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb discapacitat i garanteixen la seva integració laboral. L’objectiu d’aquests centres és productiu, com el de qualsevol altra empresa, però la seva funció és social.
Els CET tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació dels serveis d’ajustament personal i social que requereix el personal amb discapacitat. Gairebé la totalitat de la seva plantilla està constituïda per treballadors i treballadores amb discapacitat, sense perjudici de les places en plantilla del personal no discapacitat, també imprescindible per al desenvolupament de la seva activitat.
Poden incorporar-se com a treballadors i treballadores als CET les persones amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial o malaltia mental. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent.
D’altra banda, les persones amb discapacitat també poden entrar com a treballadores a una empresa ordinària. De fet, la Llei General de la Discapacitat (LGD) estableix que totes les empreses públiques i privades de l’estat espanyol amb una plantilla igual o superior a 50 treballadors han de tenir una quota de reserva en favor de persones amb discapacitat. És a dir, que han de reservar el 2% de la plantilla a persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%.
Tot i aquestes diverses opcions, hi ha persones amb discapacitat que no acaben d’encaixar en cap de les alteratives mencionades. En aquest sentit, l’associació La Oka treballa amb joves que surten de l’escola d’educació especial, no arriben al 65% de discapacitat i no tenen la possibilitat o les capacitats per introduir-se al món laboral.
“La nostra associació va adreçada a persones adultes amb discapacitat psíquica. La gran majoria no arriben al 65% de discapacitat i no tenen cap prestació. Tot i això també hem tingut alguna persona amb discapacitat física, i amb un percentatge del 65% o superior. I és que intentem no tancar les portes a ningú, dins del col·lectiu que atenem”, assegura Maria Carme Rosique, presidenta de l’entitat.
“Volem potenciar les habilitats de tots i cadascun dels nostres usuaris. Intentem buscar l’espai més adequat i beneficiós per a cadascú: ja sigui atenent als clients de la nostra botiga solidària, etiquetant i col·locant els articles, cosint o fent treballs manuals. L’objectiu és que desenvolupin les seves aptituds”, explica Rosique. “En alguns casos, pot ser que venir aquí els ajudi a adquirir certs hàbits i desenvolupar certes capacitats i que més endavant trobin una feina. En altres casos és més difícil que puguin aconseguir un lloc de treball però almenys es relacionen, es mantenen actius i no estan a casa tancats tot el dia”, destaca la presidenta.
La majoria de persones que atén l’associació La Oka tenen una discapacitat intel·lectual, és a dir, una discapacitat “derivada de limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i en habilitats pràctiques”.
